Impuesto De Sociedades

L’impost sobre societats

Introducció
Tradicionalment, s’ha considerat que la renda és el millor exponent de la capacitat econòmica dels individus i, per tant, que esdevé el fet imposable per excel·lència. El perquè d’aquesta consideració prioritària de la renda com a manifestació de capacitat tributària front d’altres manifestacions de riquesa, com ho pot ser la titularitat del patrimoni, hade buscar-se en un àmbit polític o econòmic, en tot cas extrajurídic, i la seva justificació queda al marge de l’estudi de la nostra matèria.
Tant les persones físiques com les persones jurídiques obtenen guanys econòmics, tècnicament rendes, i els obtenen territorialment en el nostre país tant els que hi resideixen permanentment en ell com els qui, de fet, no ho fan. Això és tècnica ijurídicament així, encara que des d’un punt de vista purament fàctic no hi cap dubte que la capacitat econòmica pertany autèntica i finalment només a les persones físiques qui, en definitiva, són els partícips de les diferents modalitats de persones jurídiques existents, d’una o altra manera.
Davant d’aquest fet, caben dues solucions per a fer tributar aquestes rendes: crear un únic impost sobre la renda,sigui qui sigui el seu perceptor, o bé crear diversos gravàmens que atenguin les diferents característiques de cada gran grup de rendes. En relació amb aquesta disjuntiva, existeix un cert consens general sobre la impossibilitat d’eliminar la pluralitat de gravàmens de fet ja existents i substituir-los per un únic impost sobre la renda.
L’articulació de la imposició sobre la renda a través de dosgravàmens, adreçats respectivament a les persones físiques i a les persones jurídiques, sigui quin sigui el grau d’integració o coordinació que s’estableixi entre tots dos, constitueix avui dia una realitat del tot generalitzada en els països desenvolupats.
En el cas espanyol, la pertinença del nostre sistema tributari al model continental i la integració a la Unió Europea, els principis fiscalsde la qual s’inspiren en l’Informe Neumark, que reconeix l’existència, juntament amb la renda, d’altres índexs de riquesa, advoquen especialment per mantenir i consolidar la pluralitat de gravàmens.

L'IRPF i l'IS: concepte i naturalesa
El primer gran tribut sobre la renda del sistema fiscal espanyol ho és l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. En tant que tribut que grava la rendaextensa, l’amplitud del seu concepte de renda l’obliga a fer una delimitació expressa del seu objecte en relació amb altres impostos que, com s’esdevé amb l’Impost sobre Successions i Donacions, podrien veure absorbit el seu propi objecte per aquest mateix concepte de renda (no cal recordar que, en efecte, quan hom percep una donació o una herència obté un acreixement patrimonial que, de nohaver-se exclòs expressament de l’àmbit del IRPF, generaria l’obligació de tributar per ell).
Ara bé, tot i que, com s’ha dit, el concepte de renda que fa servir l’impost és el de la renda extensa, és a dir, tot tipus d’acreixement patrimonial, la dificultat d’estimar o valorar tal acreixement patrimonial i l’existència d’una tipologia extensa de rendes, d’origen i contingut molt diversos, ha conduït ala distinció de diferents tipus de renda en funció de la font que els origina, especialment en el cas dels anomenats rendiments (procedents del treball, del capital o de les activitats econòmiques). Juntament amb els rendiments, la norma fiscal reconeix dins de les rendes els anomenats guanys i pèrdues patrimonials, als quals encara caldria afegir les rendes imputades, a l’efecte de poder obtenirla quantificació i el gravamen corresponents.
Aquesta diferenciació entre categories de renda ha anat conduint a una progressiva fragmentació de l’IRPF, el qual ha arribat a recordar cada vegada més, salvant-ne les distàncies, l’antiga imposició sobre la renda basada en impostos sobre fonts de renda que es complementaven amb un impost general que només havien de satisfer determinats subjectes...