Introducción a la microbiologia

I - INTRODUCCIÓ

TEMA 1: EL MÓN DELS MICROORGANISMES
La microbiologia pretén comprendre els processos biològics bàsics i aplicar aquest coneixement per al benefici humà.
Particularment, la microbiologia s’encarrega de l’estudi d’organismes que no es poden veure a simple vista (tot i que hi ha alguns casos excepcionals d’organismes que sí que es veuen).
Una de les principals característiquesd’aquests organismes és que en ells no existeixen cèl·lules o teixits molt diferenciats, sinó que considerem els microorganismes com a cèl·lules. La vida cel·lular es caracteritza per:
* Compartimentació i metabolisme
Les cèl·lules són capaces d’agafar nutrients del medi que les envolta i metabolitzar-los al seu interior. En aquest sentit, la cèl·lula és un sistema obert, capaç de canviar osubstituir els seus components.
* Reproducció
Les cèl·lules poden reproduir-se sota la direcció genètica d’altres cèl·lules preexistents.
* Diferenciació
Aquest tret el trobem en algunes cèl·lules, no en totes. Les cèl·lules són capaces de patir una sèrie de transformacions per després poder dur a terme una funció concreta. N’és un exemple la formació d’espores (les espores són cèl·lulesdiferenciades).
* Comunicació
Aquest també és un tret característic de només alguns microorganismes. Les cèl·lules interaccionen mitjançant certes substàncies químiques que són expulsades i/o captades per l’organisme.
* Moviment
Algunes cèl·lules són capaces d’autopropulsar-se mitjançant diferents mecanismes.
* Evolució
Les cèl·lules contenen gens i evolucionen per mostrarpropietats biològiques noves. Les relacions evolutives entre cèl·lules es mostren en arbres filogenètics.
Funcions de les cèl·lules
Podem considerar les cèl·lules com a: (1) màquines vives i (2) sistemes codificats.
En la primera consideració, les cèl·lules interaccionen amb el medi extern i porten a terme feines de metabolització de substàncies, prenent un paper molt important els enzims, que actuencom a catalitzadors proteics que acceleren les reaccions químiques que es duen a terme dins la cèl·lula.
També són importants els precursors de macromolècules i finalment l'ADP i el Pi, amb el qual es pot obtenir ATP, és a dir, energia.
En la segona, les cèl·lules emmagatzemen i processen informació genètica que va passant a la descendència.
Aleshores, l’enllaç entre (1) i (2) porta a lareproducció i el creixement.
Les cèl·lules; eucariotes i procariotes
Totes les cèl·lules microbianes tenen en comú: paret cel·lular, membrana citoplasmàtica, citoplasma, ribosomes i proteïnes, lípids, polisacàrids i enzims nucleics.
Les cèl·lules procariotes presenten manca d’una membrana real que delimiti el nucli i no presenten orgànuls diferenciats.
Les cèl·lules eucariotes, en canvi, posseeixenmembrana nuclear i són morfològicament més complexes i normalment més grans que les cèl·lules procariotes.
Els processos de transducció i traducció es donen en llocs diferents en cèl·lules eucariotes i procariotes (les procariotes no tenen nucli i per tant acullen tots els processos al citoplasma).
Els virus
Els virus són una classe de microorganismes que no entren en el que ha estat explicatabans, ja que no es consideren cèl·lules, sinó que es consideren organismes acel·lulars.
A més a més, no tenen molts dels atributs de les cèl·lules. Es caracteritzen pels següents trets:
* No són sistemes dinàmics oberts: no tenen capacitat metabòlica pròpia.
* No són capaços de canviar o substituir els seus components.
* Depenen completament de la maquinària biosintètica de lescèl·lules infectades.
* Infecten tot tipus de cèl·lules.
* Són molt petits: el virus més petit fa uns 10nm de diàmetre.

Nivells d’organització: esquemes de classificació
Anteriorment, es van fer els següents esquemes de classificació:

3 regnes (1866: Haeckel)
* Animalia
* Plantae
* Protista

4 regnes (1950’s)
* Animalia
* Plantae
* Protista
*...