La cuia de l'escriptura

LA CUINA DE L’ESCRIPTURA
CASSANY, Daniel, la cuina de l’escriptura, Editorial Empúries, Barcelona, 1993, pp. 209. ISBN: 84-7596-913-5.

L’obra anomenada la cuina de l’escriptura de Daniel Cassany ha sigut reeditada set vegades des de la seua primera publicació. Aquesta obra és una mena de guió per aprendre a escriure correctament o perfeccionar el nivell d’escriptura. El llibre té 209 pàginesi consta de 16 capítols que es divideixen en diferents apartats, que profunditzen en el tema de què tracta cada capítol. Quant a l’autor (Vic, 3 de desembre de 1961) és llicenciat en Filologia Catalana, es va doctorar en l’ensenyament de llengua i literatura a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat de Barcelona. Ha exercit l’ensenyament en diversos centres i ha sigut professorde llengua catalana a l’Escola d’Anàlisi del Discurs en Llengua Catalana de la Universitat Pompeu Fabra.
L’objectiu principal de l’autor és donar-nos una visió diferent de l’escriptura. Tracta d’acostar-nos a les lletres mostrant-nos que les paraules estan molt presents al nostre entorn, com per exemple en currículums personals, un informe per a demanar una subvenció, etc. Per això, els motsconstitueixen una part fonamental per a poder avançar cada dia. És així com el llibre està destinat a tot tipus de lector, tant pel que fa a la claredat del seu contingut, com a la fàcil lectura, l’estructura o el registre de l’obra.
D’entrada, l’autor comença amb una dedicatòria del llibre, agraïments i després dóna pas a la presentació. Analitzant detingudament l’obra, podem observar que els tresprimers capítols són una mena d’introducció a la fase prèvia de l’escriptura, on Cassany ens presenta unes pautes bàsiques per a la composició i la redacció d’un text. Veient més a prop els apartats dels capítols, trobem com l’autor ens informa sobre la importància de la llegibilitat del text (capítol 1), de l’escriptura respectuosa o Coneixements, habilitats i actituds a l’hora d’escriure(capítol 2), entre d’altres. A més a més, cal destacar un apartat important del segon capítol anomenat «L’escriptura respectuosa», on s’explica el sexisme que es produeix en el llenguatge i, alhora, ens dóna solucions per evitar aquest problema.
Continuant amb aquesta anàlisi, veiem una altra divisió de tres capítols on l’autor ens mostra mètodes per a començar a escriure com l’apartat «La plujad’idees» (capítol 4) o «Endreça d’idees» (capítol 5), entre d’altres. Al capítol 6, «Paràgrafs», se’ns comenta l’estructura que ha de tindre el text i la disposició dels paràgrafs per fer l’escrit més amable a la vista del lector, i, alhora, facilitar la seua lectura.
També podem observar que aquests tres capítols - fonamentalment el 5 i 6- tracten de definir l’estructura del text, la seua composició,l’organització de les idees, etc. Així, podem comprovar com Cassany ens mostra (p. 69) un esquema de la distribució dels capítols o apartats, amb la intenció d’explicar al lector que cada apartat ha de tenir un nombre de paràgrafs, que a la vegada han d’abraçar un nombre determinat de frases, per evitar l’aglomeració.
Tot seguit, des del capítol 7 «L’arquitectura de la frase» fins al capítol 15«La imatge impresa», l’autor aprofundeix més en el contingut del text, atenent a aspectes de la gramàtica, la sintaxi o els signes de puntuació, etc.
El capítol 7 – el més extens - tracta fonamentalment de la frase i el paper que aquesta realitza. Primer parla sobre la longitud que aquesta ha de tindre per a facilitar la seua lectura. Seguidament, comenta elsincisos, l’ordre i la posició, i, per últim, ens dóna uns exercicis – amb la solució corresponent – per a veure si podem posar en pràctica el que hem aprés.
Al capítol 8 «La prosa disminuïda» trobem una sèrie d’incorreccions :
-Solecsisme: és la utilització incorrecta d’una llengua, ja siga per faltes comeses contra la normativa de la llengua, frases sense sentit, cap mena de concordança,...