La intervenció psicopedagògica i l’alumnat amb ne associades a tc:

Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 3


Educació Especial
1- Treball en equip en els Centres

Tasca 1

Quins serien al vostre entendre els objectius de la intervenció amb aquests nois i noies (TC) des de la perspectiva d’ un treball en equip?

Per a tractar aquestos alumnes es necessari saber i tindre la suficient informació de quines són les característiques dels alumnes TC.-Quins són els alumnes amb trastorns de conducta?
Son alumnes que tenen un conjunt de comportaments, de formes d´actuar diverses, que no sempre son entitats clíniques definides, que tenen característiques comuns: molestar als altres i trencar amb les normes socials acceptades..

La intervenció dels diferents professionals és un treball de comprensió, enfront de l'exclusió que envolta aquestcol•lectiu. És necessari, doncs, establir una coordinació entre els serveis psicopedagògics,socials i de salut mental, de manera que es pugui abordar globalment el conjunt de necessitats de l'adolescent.

Primerament seria situar el cas, és a dir el context i la realitat en la qual ens trobem, no només les dades sinó també basat en les observacions, fer entre tots un procés d’investigació per a poderprendre després decisions. Totes consultades i cooperant activament tots els professionals que actuen en cas. Això ens permetria aconseguir els següents objectius:

Conèixer el cas de l’alumne a TC
Col•laborar i dialogar tots els implicats en el cas (alumne, serveis psicopedagògics,socials, salut mental, família, tutor…)
Construir la història.
Definir fases d’intervenció.
Avaluar el procés.Quines serien les principals estratègies a desenvolupar per assolir aquests objectius?

L’alumnat amb trastorns de la conducta necessita una intervenció professional regida sobretot per la col•laboració. Tots els professionals de la salut mental, de la psicopedagogia i del treball social.
Es necessita la creació d’una realitat comuna que faci possible l’intercanvi i el treball complementari.Caldrà també una voluntat explícita per part de tots els dels professionals i de les institucions que necessiten treballar junts per poder aconseguir redactar i treballar objectius compartits.

Cal aconseguir que es disposi del temps necessari per vèncer els recels inicials i els prejudicis, cal conèixer l’àmbit d’intervenció i les tasques assignades a cadascun dels professionals. Caldràconèixer el que saben i els sabers de les institucions que representen.
Caldrà ser respectuosos i acurats per poder aconseguir aquest treball col•laboratiu tan necessari per a la tasca a realitzar. El diàleg és molt important per aconseguir-ho.
L’estratègia a seguir per aconseguir aquests objectius vindria una mica seguida per la línia marcada per Freud la construcció dels historials ens ajudarà a:Entendre el malestar dels postres alumnes
Compartir el resultats i les observacions amb tots els professionals que intervenen
Interpretar el malestar, ens ajudarà conèixer les seves raons i entre tots prendre decisions per millorar aquest malestar
Construir la narració de la història. Aquesta història serà la principal estratègia per ordenar la intervenció i per fixar els postres principalscriteris d’actuació.

Com es poden abordar els malestars dels professionals en el si dels Equips?

Es una realitat afirmar que tots els professionals que estan cremats per la situació real que el toca viure, les preses per aconseguir resultats, com diu Jose Ramon Ubierto en els seus articles, les característiques principals de la nostra civilització són la instantaneïtat i la pressa.Aquestes característiques també es donen en el fet educatiu i provoquen saturació en els professionals, també la falta de consens entre els estaments politics, les administracions educatives i la realitat educativa. Sembla que cadascú capitaneja un vaixell amb rutes diferents.
Una de les formes de millorar aquest malestar seria mitjançant la motivació d’aquests professionals, mitjançant incentius...