La mediació familiar i intervenció amb persones discapacitades

1. Introducció.

Aquest treball tracta sobre dos temàtiques importants en el camp de la integració social, una és la mediació familiar i l’altra és la intervenció amb persones discapacitades.

Diem que aquests aspectes són importants perquè molts dels problemes amb els que tractarem els integrdors socials venen derivats de problemes familiars i, a més, l’atenció les persones discapacitadesés un camp olt ampli en el que molts cops es necessita ajuda professional per poder portar la situació de la millor forma possible.

Finalment sol queda dir que aquest treball és una petita part de tots els problemes socials que pot arribar a tractar un integrdor i per això la figura de l’integrador cada vegada es fa més important perquè es veu com una persona que ajuda als altres i que degut a laseva formació ho fa de forma eficaç buscant tos els recursos a l’abast per solucionar possibles conflictes.

2. La mediació familiar

Els orígens de la mediació familiar se situen al voltant del 1974 a Canadá, amb la creació del servei de conciliació familiar.

A Europa, la mediació familiar no va arribar fins el 1982 i el país pioner va ser Gran Bretanya; d’aquest país es va anar estenentper diferents parts d’Europa com per exemple a França i a Bèlgica el 1986.

Però a Espanya no va arribar fins al 1988. El primer cas de què es té notícia va succeir al País Basc i dos anys després, un programa de mediació familiar es va aprobar a Barcelona incorporat pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials.

Avui en dia la mediacó fmailiar gaudeix de molt bona consideració per part delsprofessionals degut a la seva gran eficàcia en la resolució de conflictes matrimonials i en casos de separació i divorci.

2.1. Què és la mediació familiar?

La mediació és un mètode pacífic de resolució de conflictes en què una tercera persona, experta i imparcial, ajuda les parts a trobar la millor solució possible. Aquesta és la definició genèrica per a una tècnica que pot aplicar-se aconflictes de tots els àmbits, des del familiar fins als conflictes d’abast
internacional. En tots els casos, la persona mediadora no decideix ni imposa res a les parts, sinó que les escolta i les ajuda a arribar a l’acord, per elles mateixes, a través del diàleg.

La mediació familiar està regulada a Catalunya per la Llei 1/2001, de 15 de març, que recull les característiques del dret català, comara el seu caràcter pactista i l’autonomia de la voluntat, com també l’anomenat favor filii, que és l’interès en benefici dels fills i que, de fet, esdevé l’eix fonamental de la norma. La Llei, pionera a l’Estat espanyol, va néixer per facilitar a les famílies un camí alternatiu, extrajudicial, més senzill i pràctic, en moments de dificultat.

Aquesta Llei és una de les vint-i-cinc de l’àmbit deldret civil català que integrarà el futur Codi Civil de Catalunya, en el qual està treballant la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia. Amb la inclusió de la Llei al Codi Civil es faran algunes millores legislatives per ampliar l’àmbit d’actuació de la mediació familiar a conflictes familiars en general, ja que ara se centra especialment en els conflictes deparella.

La Llei va crear el Centre de Mediació Familiar de Catalunya, adscrit a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, per donar a conèixer la mediació i facilitar a les famílies l’accés a aquesta. Les funcions del Centre són fomentar i difondre la mediació en l’àmbit familiar, estudiar les tècniques de mediació familiar, gestionar el Registre General de Persones Mediadores,homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació, i organitzar el servei públic de la mediació.

2.2. Principis bàsics de la mediació familiar.

- És un procés temporal: es desenvolupa al llarg d’un temps cronològic i psicològic que variarà en funció de cada cas.

- Ha de ser neutral i imparcial: el mediador no prendrà part de cap de les parts que es toben en...