La literatura popular tradicional

0.Origens de la literatura:

Fa uns 5000anys que va aparèixer l’escriptura. Dins la història de la humanitat l’escriptura té un temps curt d’existència:
----------------------------------/---------/
prehistòria 3000 A.C. 2009 D.C.
4 grans escriptures s’originen en la humanitat:
• Egipte------- escriptura jeroglífica
• Mesopotàmia------escriptura cuneïforme
• Amèrica-------- escriptura maia
• Xina------ escriptura xinesa
L’escriptura no surt amb una finalitat literària sinó, mes bé, comercial i pràctica. Les coses quedaven escrites i als comerciants els anava bé.
Un dels primers textos literaris escrits va ser un llarg poema anomenat “El poema de Gilgamesh”. Es situa 1000 anys A.C. aproximadament. Erad’escriptura cuneïforme i estava escrit a unes taules d’argila. A l’època moderna varen poder desxifrar-lo, quan sortiren estudiosos.
Altre llibre antic que es conserva és “El llibre dels morts”. És egipci i està escrit sobre papirus. Quan algú moria l’enterraven amb totes les seves coses perquè es pensaven que es tornarien a despertar.
La literatura abans de l’escriptura era oral: escreava, es memoritzava i després es transmetia. L’oralitat tenia molta força i molta importància. Quan apareix l’escriptura la literatura segueix sent oral, això permetia exercitar la memòria. Per exemple: grans obres com L’Odissea i La Iliada primer foren orals, es va transmetre oralment durant molt de temps fins que la varen recopilar. Avui en dia això és impensable.
Es produeix un granfenomen: l’obra literària es comença a plasmar de manera escrita perquè així queda fixada. S’ha de tenir en compte que la literatura oral permetia al narrador fer les modificacions que volgués ja que podia muntar la història com volgués i per tant tenia una mobilitat i una flexibilitat que la literatura escrita no té. Aquest fet, però, no passava tant amb la poesia. No obstant, la poesia també podiarebre modificacions quan era contada oralment, encara que era molt difícil perquè la mètrica i la rima marcaven molt. Ex: romanços, cançons... Aquestes modificacions no son fetes per l’autor que ha inventat la història, sinó que cada persona que ho repeteix introdueix canvis. Per això, moltes de les històries eren anònimes perquè tots hi participaven d’alguna manera: introduint canvis,modificacions, eliminacions, etc. En resum:
• L’escriptura deixa un model fix de literatura.
• L’oralitat permet una flexibilitat al narrador. Cada un la conta diferent, improvisant segons la marxa.

1.Concepte de literatura infantil:

El concepte de LIJ és nou si consideram dos segles escassos d'existència un breu període de temps en la història de l'art, indeslligable de la història dela humanitat. A la nostra època l'infant rep una atenció específica. El període de formació dels primers anys és considerat cabdal i nombrosos professionals es dediquen a analitzar-lo i tenir-ne cura. Aquest és un fenomen propi de les societats avançades, les que tenen cobertes les necessitats primordials, i és el fruit d'un procés cultural ben determinat.
La LIJ, tal com avui l'entenem,neix al món occidental al llarg del s. XIX i és conseqüència directa de l'escolarització i d'un canvi de mentalitat en la concepció del nen com a subjecte, de la infància com a període diferenciat de la vida adulta. Però ben bé, què és la literatura infantil?
literatura infantil és aquella que "se integran todas las manifestaciones y actividades que tienen como base la palabra con finalidadartística o lúdica que interesen al niño". Veiem com aquesta definició possibilita la inclusió de materials artístics que van més enllà dels gèneres literaris tradicionals i, a més, posa l'accent en l'interès del nen; és a dir, del receptor. L'adult li pot destinar l'obra però ell té l'última paraula i pot rebre-la o no.
A partir d'aquesta distinció arribam a un altre concepte: el de...