La Teoría De La Virtut De Gòrgies
Páginas: 5 (1158 palabras)
Publicado: 22 de octubre de 2012
SOFISTES I SÒCRATES
El text següent és un fragment del diàleg platònic Menó. En aquest diàleg, el jove aristòcrata Menó conversa amb Sòcrates sobre la virtut. En el fragment, Menó explica a Sòcrates la teoria de la virtut de Gòrgies. Llegeix-lo i contesta les preguntes:
En primer lloc, si vols saber què és la virtut d’un home, és fàcil dir que consisteix en ser capaç d’acomplir els seusdeures com a ciutadà, i, un cop els ha acomplert, fer el bé als amics, el mal als enemics i procurar-se no patir cap perjudici. Si demanes per la virtut d’una dona, no és difícil mostrar que és necessari que ella administri bé la casa, conservant els bens de la família i obeint al marit. Diferent és la virtut d’un nen, sigui mascle o femella, i d’un vell, quan és lliure i quan és esclau. I existeixenmoltes altres virtuts, de manera que no hi ha dificultat a dir què és la virtut. La virtut varia segons cada activitat i segons cada edat, respecte de cada acció i per a cadascun de nosaltres. I el mateix crec, Sòcrates, que succeeix amb el vici.
Plató: Menó, 71e
1. Expliqueu breument –de 15 a 80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)
En aquesttext s’explica la teoria de la virtut de Gòrgies. En opinió de Gòrgies, no hi ha una concepció universal i vertadera de la virtut, sinó que aquesta varia segons el sexe, l’edat i la condició social de l’individu i per a cadascuna de les seves accions. I això mateix succeeix amb el vici.
2. Expliqueu breument el significat de “virtut” i “vici” en el text. (1 punt)
La virtut fa referència ala manera correcta de fer les coses, a l’excel·lència en la manera d’actuar. El vici, pel contrari, correspondria a la manera incorrecta d’actuar. En tots dos casos, la correcció o incorrecció es presenta en el text com a relativa.
3. Quin nom rep la posició de Gòrgies respecte el vici i la virtut? Expliqueu qui era Gòrgies i, en general, què feien i defensaven els sofistes de l’època. (En laresposta haureu de fer referència a aquells aspectes de la sofística que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) (3 punts)
La posició de Gòrgies respecte el vici i la virtut és una posició relativista, que posa en dubte l’existència de patrons de conducta o referents universals per a les accions. De fet, afirma el text, hi ha moltes virtuts, i cadascuna varia enfunció de factors diversos com l’edat o la condició social de l’individu que actua.
Gòrgies va ser un dels primers i més importants sofistes del segle V a. de C. Els sofistes van ser els mestres de retòrica a l’època en què Atenes tenia la hegemonia política i cultural de Grècia. La seva principal ocupació era l’ensenyament, que efectuaven a canvi d’una remuneració, ja que consideraven que aquestatasca és pròpiament un treball i no sols una obligació moral (com la concebia Sòcrates).
A diferència d’altres filòsofs presocràtics, els sofistes se centren en problemes antropològics. Els interessa esbrinar com s’ha de viure en societat, quina és la legitimitat de les lleis i quin és el fonament dels costums. A mesura que es va anar reforçant la tradició democràtica i que les decisions queafectaven la polis o comunitat s’efectuaven col·lectivament, va anar adquirint cada cop més importància l’art de parlar bé i d’argumentar de manera convincent. Aquest és el territori on treballen els sofistes i Gòrgies fa les seves aportacions.
Per a Gòrgies el llenguatge és una convenció (convencionalisme): les paraules poden significar una cosa, però també la seva contrària. Així succeeix ambla virtut i el vici: el que és virtuós en alguns casos pot no ser-ho en altres. Per a un sofista com Gòrgies, la virtut pot consistir en convèncer als altres per mitjà de la paraula. Per a un guerrer, una dona o un esclau, la virtut és quelcom diferent. No hi ha, doncs, segons la seva opinió, un referent absolut per a la paraula “virtut”, raó per la qual el seu discurs és escèptic (no podem saber...
El text següent és un fragment del diàleg platònic Menó. En aquest diàleg, el jove aristòcrata Menó conversa amb Sòcrates sobre la virtut. En el fragment, Menó explica a Sòcrates la teoria de la virtut de Gòrgies. Llegeix-lo i contesta les preguntes:
En primer lloc, si vols saber què és la virtut d’un home, és fàcil dir que consisteix en ser capaç d’acomplir els seusdeures com a ciutadà, i, un cop els ha acomplert, fer el bé als amics, el mal als enemics i procurar-se no patir cap perjudici. Si demanes per la virtut d’una dona, no és difícil mostrar que és necessari que ella administri bé la casa, conservant els bens de la família i obeint al marit. Diferent és la virtut d’un nen, sigui mascle o femella, i d’un vell, quan és lliure i quan és esclau. I existeixenmoltes altres virtuts, de manera que no hi ha dificultat a dir què és la virtut. La virtut varia segons cada activitat i segons cada edat, respecte de cada acció i per a cadascun de nosaltres. I el mateix crec, Sòcrates, que succeeix amb el vici.
Plató: Menó, 71e
1. Expliqueu breument –de 15 a 80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)
En aquesttext s’explica la teoria de la virtut de Gòrgies. En opinió de Gòrgies, no hi ha una concepció universal i vertadera de la virtut, sinó que aquesta varia segons el sexe, l’edat i la condició social de l’individu i per a cadascuna de les seves accions. I això mateix succeeix amb el vici.
2. Expliqueu breument el significat de “virtut” i “vici” en el text. (1 punt)
La virtut fa referència ala manera correcta de fer les coses, a l’excel·lència en la manera d’actuar. El vici, pel contrari, correspondria a la manera incorrecta d’actuar. En tots dos casos, la correcció o incorrecció es presenta en el text com a relativa.
3. Quin nom rep la posició de Gòrgies respecte el vici i la virtut? Expliqueu qui era Gòrgies i, en general, què feien i defensaven els sofistes de l’època. (En laresposta haureu de fer referència a aquells aspectes de la sofística que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) (3 punts)
La posició de Gòrgies respecte el vici i la virtut és una posició relativista, que posa en dubte l’existència de patrons de conducta o referents universals per a les accions. De fet, afirma el text, hi ha moltes virtuts, i cadascuna varia enfunció de factors diversos com l’edat o la condició social de l’individu que actua.
Gòrgies va ser un dels primers i més importants sofistes del segle V a. de C. Els sofistes van ser els mestres de retòrica a l’època en què Atenes tenia la hegemonia política i cultural de Grècia. La seva principal ocupació era l’ensenyament, que efectuaven a canvi d’una remuneració, ja que consideraven que aquestatasca és pròpiament un treball i no sols una obligació moral (com la concebia Sòcrates).
A diferència d’altres filòsofs presocràtics, els sofistes se centren en problemes antropològics. Els interessa esbrinar com s’ha de viure en societat, quina és la legitimitat de les lleis i quin és el fonament dels costums. A mesura que es va anar reforçant la tradició democràtica i que les decisions queafectaven la polis o comunitat s’efectuaven col·lectivament, va anar adquirint cada cop més importància l’art de parlar bé i d’argumentar de manera convincent. Aquest és el territori on treballen els sofistes i Gòrgies fa les seves aportacions.
Per a Gòrgies el llenguatge és una convenció (convencionalisme): les paraules poden significar una cosa, però també la seva contrària. Així succeeix ambla virtut i el vici: el que és virtuós en alguns casos pot no ser-ho en altres. Per a un sofista com Gòrgies, la virtut pot consistir en convèncer als altres per mitjà de la paraula. Per a un guerrer, una dona o un esclau, la virtut és quelcom diferent. No hi ha, doncs, segons la seva opinió, un referent absolut per a la paraula “virtut”, raó per la qual el seu discurs és escèptic (no podem saber...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.