Los siete saberes de la educacion en el futuro

RECENSIÓ: ELS SET SABERS DE L’EDUCACIÓ EN EL FUTUR



1 Contingut global i per capítols.

Amb aquest llibre, l’autor pretén orientar l’educació de cara al futur. Per que això sigui possible Morin estableix set sabers necessaris que siguin útils a qualsevol cultura i societat independentment de les lleis o normes socials que tinguin. Per això Egan pensa que s’ha de començar per transformarla societat, obrir-nos a noves idees i no quedarnos amb les idees antigues que prenem com a uniques solament perquè sempre ha sigut així.

1 Les cegueres del coneixement: l’error i la il•lusió.

En aquest capítol, Edgar Morin ens parla de les coses que no acaben d’estar ben fetes i que té el coneixement humà. El coneixement no l’hem de prendre com a una garantia de seguretat perquèens porta a la il•lusió.
El coneixement no és una font fiable perquè està relacionat amb les interpretacions i la subjectivitat. D’aquesta manera la impressió que percebem de tot el que veiem, sentim, olorem o toquem canvia a mesura que les idees evolucionen en la societat. Un exemple per demostrar aquest canvi d’idees: a la prehistòria la bellesa era una dona grassa, en la actualitat és tot elcontrari.

La racionalitat també porta a l’error i la il•lusió quan es converteix en racionalització. La racionalització utilitza un sistema basat en la deducció i en la inducció[...]és mecanicista 1, però això no significa que sigui racional. A més a més no justifica ni verifica empíricament i tampoc reconeix l’afecte ni la subjectivitat, característiques de l’ésser humà. La vertaderaracionalitat ha de reconèixer les seves carències i el misteri de la realitat. Molts filòsofs com Descartes (demostrà la existència de Déu a partir de la lògica) o Hume s’aferraven a la ciència perquè confiaven que era l’únic saber que, mitjançant la lògica racional demostrava que una cosa era certa o falsa.
La ceguera paradigmàtica no coneix la unió entre el món dels objectes i la observació i elmón que planteja el destí i la existència, sinó que els separa. Creen uns conceptes, els quals no es poden negar perquè sinó seria una contradicció lògica (com negar que 2+2 són quatre).
L’imprinting marca les normes dels éssers humans, tant a la vida familiar, escolar, a la universitat o a la professió, això s’hauria de canviar perquè no dona llibertat al coneixement.

2 Elsprincipis d’un coneixement pertinent

En aquest capítol es planteja la necessitat de crear un coneixement que agrupi els problemes contextuals, els globals, els multidimensionals i els complexos.
Nosaltres tendim a fragmentar el nostre coneixement en àmbits concrets però no tenim una visió global. Cal contextualitzar els coneixements, d’aquesta manera tot tindria sentit.
La globalitat no és elmateix que el context, abasta més informació. És allò que conté totes les parts (contextuals, multidimensionals, etc.) lligades i organitzades.
L’ésser humà i la societat és complex i multidimensional alhora: és biològic, psíquic, social, afectiu i racional. La societat també pot ser històrica, religiosa o econòmica. La educació en el futur ha de reconèixer aquestes dimensions i ha d’aplicaruna intel•ligència a la part complexa que inclogui aquesta part multidimensional.
Un exemple que demostraria aquesta falta de reconeixement de la globalitat seria l’economia. Actualment l’economia és la ciència més avançada a nivell matemàtic, però a nivell humà està molt endarrerida perquè s’oblida dels aspectes ecològics, socials o històrics.

3 Ensenyar la condició humanaDurant els últims cinquanta anys s’han aportat moltes idees sobre l’Univers, la vida, a Terra i l’ésser humà, però la part humana es troba separada de la resta. Paral•lelament l’estudi de les parts va avançant, mentre que la globalitat s’ignora completament. Les ciències humanes s’han d’ocupar d’aclarir aquestes parts, i per això és necessària la col•laboració de la filosofia, història, les arts...