luna


Índex.
1. La lluna, que en sabem?
2. Creences antigues sobre la lluna.
3. Quins efectes te la lluna sobre la nostra vida quotidiana?
3.1 Els eclipses
3.2 Les marees
3.3 El creixement del pèl
4. Hi ha altres efectes menys coneguts?
4.1 Els bastons i la llenya
4.2 Les ungles i els repels
4.3 La sembra de cultius extensius agrícoles, i la seva recollida
4.4 La sembra d’hortalisses,i la seva recollida
4.5 La sembra i empeltrament de arbres fruiters
4.6 Prevenció d’infeccions de les plantes
4.7 Animals
4.7.1 Aparellament dels animals
4.7.2 Desparasitar i vacunar
4.7.3 Llimpiesa de granjes
4.7.4 Moure el bestiar
4.8 Vinicultura
4.8.1 Podar
4.8.2 Vendimar
4.8.3 Embotellar
4.9 Bolets
4.10 Dents
5.Conclusió final6. Opinió personal




Introducció






























1. La lluna, que en sabem?
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.Es troba a 384.400 km del planeta terra i té una constant gravitacional de 1.622 m/s. Encara que no és el satèl·lit natural més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos queorbita (el seu primari) i, després de satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte. Ésl'objecte més lluminós del cel després del Sol. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superfície és fosca i d'una reflectància tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de fases l'han convertit, des de l'antiguitat, en una important influència cultural sobre el llenguatge, el calendari, l'art i lamitologia.
En català, elnom propi del satèl·lit natural de la Terra és «la Lluna». El nom Lluna prové del llatí lūna, que té l'arrel *luc- delucēre, 'lluir'.Els adjectius per designar pertinença a la Lluna són «lunar» (del llatí lunaris) i «selènic» (del grec antic, selḗnē, 'Lluna'). El gentilici de la Lluna és «selenita». S'han proposat moltes teoríes mitjançant les quals es podria haver format la Lluna fa aproximadament4.527 milions d'anys. Aquests mecanismes inclogueren la fragmentació de la Lluna de l'escorça terrestre a causa de la força centrífuga(que requeriria una rotació inicial massa gran de la Terra), la captura gravitacional d'una Lluna formada prèviament. L'hipòtesi que preval en l'actualitat és que el sistema Terra-Lluna es formà com a resultat d'un impacte gegant en el qual un cos de la mida de Mart(anomenat Teia) col·lidí amb la recentment formada proto-Terra, enviant material en òrbita al seu voltant que s'anà acumulant per acabar formant la Lluna.
Estuctura interna de la Lluna:
La Lluna és un cos diferenciat: té escorça, mantell i nucli diferents geoquímicament. La Lluna té un nucli interior sòlid ric en ferro d'un radi de 240 quilòmetres i un nucli extern composta principalment deferro líquid amb un radi d'aproximadament 300 quilòmetres. Al voltant del nucli hi ha una capa límit parcialment fosa d'un radi d'uns 500 quilòmetres. Es creu que aquesta estructura es desenvolupà a partir de la cristal·lització fraccionada d'un oceà de magma global poc després de la formació de la Lluna, fa 4.500 milions d'anys. La cristal·lització d'aquest oceà de magma hauria creat un mantellmàfic(ric en magnesi i ferro) a partir de la precipitació i l'enfonsament dels minerals olivina, clinopiroxèi ortopiroxè; després que prop de tres quartes parts de l'oceà de magma hagués cristal·litzat, els minerals plagioclasa(sèrie de minerals derivats del sílice) de menor densitat es podien formar i surar en una crosta a la part superior. Els darrers líquids a cristal·litzar haurien estat...