Motivación y esperanzas: las expectativas

1. INDEFENSIÓ I APATIA EN LES AULES ESCOLARS:

Que es la indefensió apresa ? I quines son les seves conseqüències

Actualment hi ha molta població jove que sofreix de depressió. Existeixen diversos enfocaments que tracten d’explicar el per que apareix aquest estat, poder entendre’l i pautes per poder remendiar-lo.

Un d’ells seria l'enfocament conductista on s’explica la importància delreforç:
si una acció es premiada ( = reforçada ) hi ha més probabilitat de que es torne a repetir
si es castigada s’espera que no es torne a repetir.
Segons els principis del condicionament, l’aprenentatge es dona per l’associació que s’estableix entre una conducta i els seus resultats: si aquests son positius, el subjecte aprèn que per a tornar a obtenir-los te que repetir l’acció. Haaprès que hi ha una relació de causa – efecte entre dos variables, i que alterant una ( en aquest cas la conducta ) s’aconsegueixen els resultats que es desitja i que son dependents d’eixa acció.

Però també pot ocórrer que el subjecte aprenga la independència entre aquestes dues variables, que no aprenga que hi ha una relació entre la seva acció i els resultats que s’obtenen d’aquesta o quepense que la seva acció no porta als efectes que vol.
Ex. un alumne que repetidament estudia molt ( segons el seu criteri ) i no aprova, en aquest cas serà difícil que aprenga que hi ha una relació entre estudiar i aprovar perquè els resultats que ell esta obtenint no son els que ell desitja. El que aprendrà es que son dos variables independents, no hi ha relació de causa – efecte; perdràaleshores la fe en la seva pròpia acció com a mig d’aconseguir els resultats desitjats i conseqüentment la motivació de seguir estudiant.
Aquí es on entra la indefensió apresa, (aquesta esta dins del enfocament cognitiu ).
La Indefensió apresa, és una condició psicològica en la qual existeix una falta de fe, deguda al aprenentatge, en l’eficàcia de la pròpia acció per a aconseguir els objectius que esdesitgen.

Seligman basa les seves investigacions d’aquesta teoria amb gossos. Parteix de la idea de que tant l’home com l’animal poden aprendre que existeix una independència, o que no hi ha relació, entre la seva conducta i els seus resultats. D’aquestes investigacions s’extrau que un subjecte aprèn a creure que està indefens, que no té cap control sobre la situació en la qual es trobai que qualsevol cosa que faci és inútil. Com resultat, el subjecte permaneix passiu davant una situació displacentera o nociva, fins i tot quan disposa de la possibilitat real de canviar aquestes circumstàncies. D’aquí l’expressió faça el que faça ix mal. Les nostres conductes actuals estan influïdes pels resultats obtinguts en experiències passades. Després de viure repetides vegades una mateixaexperiència angoixant i intentar una vegada i una altra sense èxit algun eixir de la mateixa, aprenem a no defensar-nos d’elles en futures ocasions, que tot esforç per la nostra banda és inútil, encara que en aquestes últimes si existís possibilitat de predir-les i evitar-les. Abans o després, deixarem de buscar una solució.

Aquesta indefensió s’anomena indefensió apresa perquè s’ha aprés enalgun moment, per lo tant, també es pot desaprendre, no es que biològicament estiga determinat.

Cura i prevenció de la indefensió

Seligman proposa:
la cura consistirà en canviar aquestes expectatives de fracàs fent que el subjecte responga i comprove que la seva resposta es realment eficaç.
la prevenció consistirà en la immunització conductual: aconseguir que des d’un principi elsubjecte tinga èxit en els seus esforços per a que comprove que el canvi de les situacions depèn dels seus actes. En el moment en que el subjecte ha adquirit el sentit de la autoeficacia superant per ell mateix les dificultats i ha desenvolupat l’autoestima seràn més resistents i els serà més difícil caure en la indefensió. L’experiència d’eficàcia personal immunitza contra la desmoralització fàcil,...