Neuroanatomia

Resum de Ψbio II, neuroanatomia >> TEMA 1: FASES DE LA HISTOGENESIS L'estrella de mar té un SN primitiu. Mamífers: SN més avançat, estructurat i jerarquitzat. Humans: SN per tot el cos, format pel SNC (encèfal i medul·la espinal) i SNP. INVERTEBRATS Esponges: No tenen SN, sinó una cèl·lules nervioses molt primitives → cèl·lules neuroepitelials Cnidaris: SN reticular (les neurones estan conectadesen xarxa, la informació es transmet en totes direccions, en els vertebrats de forma específica). No organització jeràrquica. Cucs: SN ganglionar (principi d'organització segons ganglis (agrupació de somes neuronals)). SN segmentat com el propi cos (cada part: metàmera). Els ganglis anteriors (del cap, ja que zona més sensible) lleugerament més importanta que la resta. Simetria bilateral.Localitzat a la part ventral i compacte (no cavitats). Mol·luscs i antròpodes (insectes): Són els que tenen major grau d'encefalizació (cervell més diferenciat de la resta del SN, sobretot mol·luscs). Órgans sensorials més desenvolupats. Conducta més evolucionada.
LIMITACIONS: no mielina en els axons (baixa velocitat de transmissió, per solucionar-ho els fan més

gruixuts; gasta molta energia alrecuperar les [ ] inicials amb la bomba de sodi-potassi). COMPARACIÓ SN INVERTEBRATS vs SN VERTEBRATS – SN ventral i compacte – SN dorsal i tubular (amb cavitats sense neurones, plenes de líquid) – No axons mielínics – Alguns axons mielínics (més velocitat) – Simetria bilateral – Simetria bilateral (SNC i SNP) VERTEBRATS El SNC protegit per os (crani o vertebres), SN dorsal, segmentat (el SNCparcialment: medul·la separada en 31 parts que controla les 31 parts del cos), localització funcional (algunes funcions controlades per regions concretes, però no són les maeixes per tothom), desenvolupat a partir d'un tub neural buit (el seu desenvolupament és molt semblant en tots els embrions vertebrats), divisions encefàliques (encèfal dividit en 5 grans regions, en un 1r temps només n'hi ha tres, als50 dies de gestació ja hi ha les 5)
DIFERÈNCIES ENTRE ESPÈCIES:

tamany relatiu de les regions i grau de complexitat. (gràcies a les noves funcions desenvolupades pel neocòrtex, i dóna major complexitat a funcions prèviament assumides per altres regions). 1r de Grau de Psicologia 1

Resum de Ψbio II, neuroanatomia

protuberància cerebel bulb raquídi Quoficient d'encefalització: relació pescorporal – pes encèfal >> TEMA 2: DESENVOLUPAMENT MORFOLÒGIC (forma i tamany) I HISTOLÒGIC (formació del teixit nerviís, canvi en la forma i tamany del SN vist “per dintre”) DEL SN Al ser l'òvul fecundat per l'espermatozoïde es forma el zigot, que es va dividint fins a l'estadi de mòrula (“pilota de cèl·lules), desprès passa a ser una blàstula (o blastòcit, dels mamífers, hi ha una zona líquida,sense cèl·lules. Les cèl·lules formaràn l'embrió, el líquid i aquelles més externes formaran les estructures necessàries pel seu desenvolupament -placenta...-), desprès gastrulació. Durant el procés de gastrulació: (desde la 2a setmana fins als 17 dies) distribució de les cèl·lules embrionàries primitives en tres capes (disc embrionari), que permetrà que es formin totes les parts del cos: –ectoderm: SN, retina, pell, ungles i cabells – mesoderm: ossos, musculatura esquelètica, sist. cardiovascular, urinari i reproductor – endoderm: sist. respiratori, sist. digestiu (+ fetge i pancrees), glàndules... Major part de les vísceres. Inducció del SN → Per que es formi el SN el mesoderm ha d'enviar un senyal a l'ectoderm per que aquest comenci a transformar-se. Són unes substàncies alliberades perles futures cèl·lules de la columna vertebral. Les cèl·lules comencen a crèixer i a multiplicar-se, cosa que provoca la creació d'un canal neural, amb el temps es va tancant → tub neural (comença pel mig i va cap als esxtrems, com una cremallera. Els embrions a qui no se'ls hi hagi tancat bé poden ser viables o no). Aquest tub és irregular, a la part rostral es fa més gros (serà la cara), la...