oida

1-ANATOMIA DE L’OÏDA


2-FISIOLOGIA DE L’AUDICIÓ
Les vibracions de l’aire mouen el timpà i es transmeten per la cadena d’ossets fins la membrana de la finestra oval que contacte amb les cambres i conductes de l’orella interna que estan plenes d’un líquid anomenat endolimfa. Hi ha una primera cambra anomenada utricle de la qual surten tres canals semicirculars i una segona cambra anomenadasàcul de la qual surt un llarg conducte en forma d’espiral anomenat conducte coclear o còclea o cargol. Totes aquestes cambres i conductes ocupen unes cavitats de l’os temporal plenes d’un líquid anomenat perilimfa. Quan hi ha un so es mou l’endolimfa que omple la còclea i això estimula els cilis de les cèl·lules sensibles les quals comuniquen el nervi acústic que informa al cervell de com es aquestso
3- L’APARELL VESTIBULAR
L’aparell vestibular forma part de l’oïda interna (que conté l’òrgan coclear) i del cervell, la funció que exerceix el vestíbul està relacionada amb l’equilibri i la postura, a més ajuda a l’equilibri dels moviments de l’ull. Quan l’oïda interna i el cervell han estat afectats per una malaltia o accident, es poden presentar desordres vestibulars.
Els desordresdiagnosticats més comunament inclouen vertigen posicional, el mal de Meniere, infeccions de l’oïda interna i danys causats per cops al cap.
L’oïda interna (que conté l’òrgan vestibular) és al penyal, per dins i una mica per darrere de la caixa del timpà.
Parts que el conformen:
Vestíbul ossi: És una càmera òssia ovalada cuboidea, situada per dins de la finestra oval i conté l’utricle i el sàcul.
Esdistingeixen 6 parets: externa, interna (que contenen l’aqüeducte del vestíbul), anterior, posterior, superior i inferior o sòl.
Conductes semicirculars ossis: Estan situats darrere i sobre del vestíbul (superior, posterior i extern).

4-EQUILIBRI I VERTIGEN

El sentit de l’equilibri ens permet caminar i moure’ns sense caure. 
L’equilibri es determina pel nivell d’un fluid anomenat endolimfaen el laberint (un complex conjunt de tubs dins de l’oïda interna). Si el sentit de l’equilibri s’interromp es produeixen marejos, vertigen, desorientació i nàusees. 
L’equilibri pot veure’s afectat per la malaltia de Menière, una infecció de l’oïda interna que pot ser produïda per un refredat greu, una infecció o altres condicions mèdiques. 

També pot afectar temporalment l’equilibri fermoviments ràpids, per exemple, donar voltes.
5-PATOLOGIES DE L’OÏDA

L’OTITIS: L'otitis és la inflamació de la regió timpànica degut a una infecció.
MALALTIA DE MINÈRE: La síndrome de Ménière és una malaltia que afecta l'oïda interna, de causa desconeguda, caracteritzada principalment per vertigen, que sol manifestar-acompanyada d'acúfens brunzits a les orelles, i nàusees.1-Anatomia


2-Estructura de la retina
La retina es compon de deu capes més o menys diferenciades i les seves prolongacions. Són les següents, de més externa a més interna.
Capa pigmentària (I). Capa externa que descansa sobre la membrana de Bruch i la coroide en general, estant fortament adherida.
Capa de cons i bastons (II)
Membrana limitant externa (III)
Capa nuclearexterna (IV)
Capa plexiforme externa (V)
Capa nuclear interna (VI)
Capa plexiforme interna (VII)
Capa ganglionar (VIII)
Capa de fibres del nervi òptic (IX)
Membrana limitant interna (X)


3-Cons i bastons
Capa de cons i bastons. S'estenen des de la capa externa de la capa neural fins a l' epiteli pigmentari de la retina. Els cons i bastons són els segments externs de les cèl·lulesfotoreceptores, els nuclis de les quals formen la capa nuclear de la retina. La llum que incideix deu travessar abans totes les restants capes de la pars nervosa. Els cons i bastons es disposen en estacada.
Hi ha 120 milions de bastons i 7 milions de cons, tenint unes dimensions variables en funció de la regió de la retina (són més grans en la fòvea òptica). Els bastons són sensibles a la llum poc...