Orientaciones para el profesorado con alumnos con disfemia

Virginia Santana Rodríguez
Diagnòstic en l’educació. Psicopedagogia, 2011 - 2012

Orientacions pel professorat amb alumnat amb disfèmia
1) És convenient demostrar interès en el que diu i no encom ho diu.
2) Convé no mostrar nerviosisme o impaciència davant de bloquejos i/o repeticions de l'alumne/a.
3) És positiu acceptar els bloquejos com a un fet natural, integrant-los en lacomunicació.
4) Tot i que l’alumne/a s’entrebanqui quan parla, caldria evitar les interrupcions del missatge.
5) Es recomana no ajudar a l’alumne/a completant la frase, i tampoc permetre que els altres hofacin.
6) És convenient utilitzar un vocabulari senzill, amb frases poc complicades.
7) Es recomana evitar fer observacions sobre la parla de l’alumne/a del tipus: "parla més a poc a poc", "intenta-hoaltre vegada”, “no et posis nerviós”, etc.
8) Es recomana evitar fer comentaris avaluadors o de felicitacions: "ho has fet bé", et felicito, estàs parlant molt millor".
9) És positiu utilitzar unmodel de parla pausada i tranquil·la amb qualsevol dels alumnes del grup.
10) És recomanable que l’alumne/a amb disfèmia sigui dels primers a contestar.
11) Convé evitar la participació seguintl'ordre de seients o l'ordre de la llista.
12) Caldria evitar possibles situacions que puguin generar pressió a l’alumne/a o pressa.
13) Es recomana evitar avançar-se endevinant el que dirà.
14) Éspositiu respectar el temps de resposta de cadascun dels alumnes del grup
15) Convé no demanar repeticions de les paraules o frases afectades.
16) Caldria prevenir comentaris i/o ridiculitzacionssobre la forma de parlar de l’alumne/a intervenint amb el grup classe a les hores de tutoria sense l’alumne/a en qüestió davant.
17) Es recomana formular preguntes d’una en una, i només lesnecessàries.
18) És convenient substituir la quantitat de preguntes directes per comentaris.
19) Caldria elaborar preguntes que impliquin una resposta curta i/o senzilla.
20) És positiu destacar els...