Pedagogia contemporanea
Páginas: 2 (258 palabras)
Publicado: 4 de noviembre de 2010
Caminant pels records de la meva infància he pogut observar, veure, comparar tots els aspectes relacionats amb el cos, moviment i comunicació.
De lameva primera etapa, l’etapa infantil, no recordo gaire bé res, solament em venen records on estic jugant en el càmping, amb el cubell i la pala, i caminantpels boscos amb la mà del meu tiet, algunes vegades fet cabanes i altres anant a buscar bolets.
A mesura que van avançant els anys, es van reflectintmés records.
En l’etapa de primària, que vaig fer varies activitats fora del àmbit escolar on treballava el cos, moviment i la comunicació. Un d’aquetsespais és l’esplai, un lloc on es produïa una relació entre iguals, amb una llibertat de decisió i d’expressió, on podies mantenir una comunicaciósignificativa, i on al mateix temps podies alliberar moviments mitjançant el joc.
Un altre espai també va ser el teatre, on vaig treballar molt expressió del cos iel moviments com a element comunicatiu (llenguatge no verbal).
Finalment a l’escola, crec que és un espai on es treballa poc l’estimulació decomunicació, del cos i del moviment, ja que hi ha molts elements que ho reprimeixen com les taules individuals, silenci a les aules... encara que hi ha l’assignaturad’ educació física on podem trobar un treball més profund, però no suficient, alhora de treballar el cos, moviment i comunicació.
A secundaria, podríemdir que segueix la mateixa línia que en primària, encara que en batxillerat si que es propicien més moments de treball col·lectius i d’expressius.
De lameva primera etapa, l’etapa infantil, no recordo gaire bé res, solament em venen records on estic jugant en el càmping, amb el cubell i la pala, i caminantpels boscos amb la mà del meu tiet, algunes vegades fet cabanes i altres anant a buscar bolets.
A mesura que van avançant els anys, es van reflectintmés records.
En l’etapa de primària, que vaig fer varies activitats fora del àmbit escolar on treballava el cos, moviment i la comunicació. Un d’aquetsespais és l’esplai, un lloc on es produïa una relació entre iguals, amb una llibertat de decisió i d’expressió, on podies mantenir una comunicaciósignificativa, i on al mateix temps podies alliberar moviments mitjançant el joc.
Un altre espai també va ser el teatre, on vaig treballar molt expressió del cos iel moviments com a element comunicatiu (llenguatge no verbal).
Finalment a l’escola, crec que és un espai on es treballa poc l’estimulació decomunicació, del cos i del moviment, ja que hi ha molts elements que ho reprimeixen com les taules individuals, silenci a les aules... encara que hi ha l’assignaturad’ educació física on podem trobar un treball més profund, però no suficient, alhora de treballar el cos, moviment i comunicació.
A secundaria, podríemdir que segueix la mateixa línia que en primària, encara que en batxillerat si que es propicien més moments de treball col·lectius i d’expressius.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.