Plantas aromáticas

[pic]
PLANTES AROMÀTIQUES
1.-Introducció 

[pic] [pic]

La vegetació ha de fer front a les condicions climàtiques del lloc on es desenvolupa. Al Vallès els hiverns són moderadament freds i el fullatge pot romandre-hi durant tot l'any. A l'estiu coincideix l'època eixuta amb la càlida, amb el perill del marciment per dessecació.  
Per a evitar de perdre aigua per transpiració, les planteshan desenvolupat diversos mecanismes d'estalvi: algunes fulles es redueixen i es protegeixen amb ceres; d'altres es recargolen sobre elles mateixes o es transformen en espines. En conjunt la vegetació ens apareix amb una gran abundància de plantes llenyoses: arbres i arbusts de mida discreta, però amb arrels profundes per a disposar d'aigua durant l'època d'eixut. Les plantes aromàtiques són un bonexemple d'algunes d'aquestes adaptacions.
Durant els calorosos i secs mesos de l'estiu les bosquines de la nostra comarca desprenen una aroma intensa i característica. Això és degut a les plantes aromàtiques, adaptades al seu ambient. Aquestes plantes fabriquen unes substàncies oloroses, les essències, contingudes en les fulles i les tiges, no pas en les seves flors.  
En aquestes comunitats demida petita exposades al sol i a la dessecació, és important evitar la pèrdua d'aigua. El romaní i la farigola tenen fulles petites perquè ofereixen menys superfície a la deshidratació i les essències que contenen també les ajuden a disminuir-la.  
Les plantes aromàtiques tenen una capacitat de germinació molt elevada. Aquest fet els permet de colonitzar i mantenir-se en forma de llavor durantperíodes d'eixut molt severs, durant els quals no és possible resistir en forma de planta desenvolupada. Les seves arrels els faciliten també la resistència en zones rocalloses, on penetren per qualsevol fissura que presenti el terreny. Aquestes característiques fan d'aquestes plantes unes bones colonitzadores també de boscos degradats per incendis o tales.

Els factors climàtics condicionen lagrandària i la durada de les fulles. Quan l'aigua és un bé escàs, la vegetació no és exhuberant. En aquestes condicions les fulles, de longevitat considerable, són fabricades costosament i cal protegir-les dels potencials consumidors, especialment dels animals herbívors, que poden destruir en un sol dia l'esforç de molt de temps. A tal fi les plantes acumulen essències volàtils de gust pocagradable en fulles i tiges. El tast d'aquestes plantes resulta desencoratjador per als herbívors, i l'olor els ajuda a recordar-ho.  
Des de fa uns quants segles aquestes plantes s'han utilitzat per a extreure'n les substàncies que contenen, mitjançant procediments tradicionals, com ara la destil.lació amb alambí. Aquest procés consisteix en fer bullir el vegetal per tal que l'aigua s'endugui els olisessencials, que són separats per decantació. Un cop obtinguts, són utilitzats en l'elaboració de productes de perfumeria o farmàcia. Plantes com la farigola, la menta o la camamil.la s'utilitzen també com a herbes d'infusions, ja sigui pels poders medicinals que hom els atribueix o pel simple gaudi de les seves propietats.  
La cuina mediterrània i les plantes aromàtiques són indestriables. Herbescom l'orenga, la sajolida, la menta o l'alfàbrega amaren la gastronomia amb l'aroma del nostre paisatge.  
A d'altres plantes hom els atribueix propietats especials, com en el cas de l'alfàbrega, la d'espantar els mosquits. Per això es tenen plantades a l'àmpit de la finestra.  
Per a l'aromatització d'alcohols hom fa servir algunes d'aquestes herbes combinades amb flors i fruits d'altresvegetals. Així s'obté una gran varietat de licors, anomenats estomacals per les seves propietats digestives.  
La vistositat i fragància d'aquestes plantes les fa molt adequades per a l'ús ornamental. El seu caràcter rústic i resistent a l'eixut fa que el cost del seu manteniment sigui molt reduït. A diferència de les superfícies cobertes amb gespa, cada vegada més esteses a les nostres ciutats, les...