Propostes d'acció lingüística per a la immigració adulta

Propostes d’acció lingüística
per a la immigració adulta

Jordi Bañeres (sociòleg)[1]

Barcelona, 17 de març de 2002

El document present no compromet cap de les institucions esmentades

Sumari

Sinopsi, p. 1.
0. Introducció, p. 2.
1. Obligació/deure d’impulsar el català entre la immigració, p. 1.1.Ensenyar català o castellà en pro dels immigrants, p. 1.2. Prioritzar el català, p.Per imperatiu jurídic, p. . Per imperatiu nacional, p. Envigorir l’acció l’acció lingüística, p.
2. Fronts d’acció, p. 2.1. Ensenyament del català en els països d’origen, p. Implicació general de l’Administració, p. Normalització intensiva de la formació d’adults i ocupacional, p. Millora de l’eficàcia de les institucions implicades, p. Engrandiment d ela interfície entre els sectorslingüísticament conscients i la immigració, p. Impuls de les normalització de les entitats relacionades amb la immigració, p. Accions complementàries, p.
3. Restriccions de l’acció : fortaleses i debilitats, p. 3.1. Punts forts, p. 3.2. Punts dèbils Reajust d’objectius i mitjans,p.
4. Cloenda oberta : endavant amb l’impuls, p.

Sinopsi

Les interferències entre el discurs alingüístic –“les llengüestenen poca importància”– i el nacionalista –“només ens hem de preocupar pel català”— ha menat a centrar la normalització lingüística de la immigració en accions puntuals formatives, fer abstracció de l’espanyol, no tenir en compte l’Administració estatal, i jutjar innecessari el desenvolupament legal. Davant d’això, s’invoca la importància pluridimensional de la llengua i es propugna un pledesenvolupament legal que endegui una acció institucional de gran abast i multifrontal, que tingui en compte les funcions socials i pedagògiques del castellà, i que corresponsabilitzi l’Administració central.

0. Introducció

Des del punt de vista lingüístic, l’onada actual d’immigració marca una colzada en la història de Catalunya, si bé no queda clar en quina direcció. D’una banda significa una massademogràfica descarregada del mite del bilingüisme “natural”. D’altra banda, el mateix desconeixement idiomàtic la fa procliu a recloure’s en guetos al·lòfons,[2] amb l’espanyolització com a màxim horitzó d’identificació lingüística i ètniconacional. Depèn del que fem nosaltres, que la immigració se’n beneficiï, alhora que es consolida la catalanització.

Obligació/deure d’impulsar el catalàentre la immigració

1.1. Ensenyar català o castellà en pro dels immigrants [3]

Una societat –en el sentit més diversificat d’aquest mot— per a ser tal, necessita d’un mínim d’una llengua comuna.

Llengua és coneixement, informació, orientació, injecció d’idees, supervivència. Llengua és exteriorització, demanda, exigència, expressivitat. Llengua és socialització: facilita totes lesrelacions laborals, socials, culturals, educatives, veïnals, polítiques, etc. La llengua és l’instrument central i totalment imprescindible d’activitats, com ara religió, dret, literatura, arts escèniques i mèdia. La llengua permet la col·laboració en grups interpersonals, en grups institucionalitzats i en la societat en el seu conjunt. La llengua és el nucli de la societat humana. Llengua éshumanització.

La integració a la societat receptora exigeix l’esforç de cadascú que hi arriba. Un esforç inequívoc, continuat i estrenu per adequar-se (verb que no és exactament sinònim d’assumir) als valors, referents, usos i costums catalans, conjunt dins els quals els idiomes oficials de Catalunya tenen una funció nuclear.

Arreu del món, el multiculturalisme aporta un missatge confús, però no peraixò menys difós. Per uns es tracta de potenciar la pluralitat de cultures comunitàries; per altres, el “mestissatge”; per uns tercers, l’obertura a les altres cultures; etc. Tot i aquestes contradiccions, sempre comparteixen la recusació de les cultures nacionals homogènies. En el cas català, on la llengua aporta el valor central [core value] de la cultura nacional, l’ofensiva multicultural...