psicologia evolutiva

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I FAMILIAR

BLOC I: INTRODUCCIÓ AL DESENVOLUPAMENT

Definició psicologia del desenvolupament

“La psicologia evolutiva és la part de la psicologia que estudia els processos de canvi psicològic que succeeixen al llarg de la vida humana. En concret, els canvis que es van produint amb relació al desenvolupament de les persones, els processos de creixement i lesexperiències vitals de les persones, des de la concepció fins a la vellesa, sense oblidar mai que no tots els processos són conscients. N’hi ha molts d’inconscients.”

No tots els psicòlegs es posen d'acord però si en una idea; la psicologia evolutiva o del desenvolupament estudia el CANVI en el creixement, el desenvolupament i les peculiaritats en les experiències vitals de cada persona (com cada personaviu el canvi).

Abans es defensava que la majoria dels motius que impulsen a la persona a actuar eren impulsos conscients però actualment els estudis confirmen que no és així ja que la majoria són inconscients. Per tant, la majoria de les vegades les nostres accions no són conscients.

Canvis que passen al llarg de tota la vida humana

Els canvis comencen des de que neixes fins que etmores.
Hi ha canvis que es relacionen amb:
 Processos de desenvolupament de les persones.
 Processos de creixement.
 Experiències vitals significatives.
Relacionats amb 3 grans factors:
 Etapa de la vida en la que es troba.
 Circumstàncies culturals, històriques i socials per les que transcorre la seva existència.
 Experiències particulars privatives de cadascú no generalitzables.Tres aspectes de la PD
1) Descriptiva: aspectes que adopta l'evolució de la conducta.
2) Explicativa: com sorgeix el canvi, perquè una persona en un context cultural és d'una manera que en un altre.
3) Optimització: com pot alterar-se el canvi de conducta.

Discrepàncies entre la PD
Hi ha dos enfocs: continus i discontinus. Cada un dóna una teoria diferent.
La continuitat està formada pelspsicòlegs que consideren que els canvis en el desenvolupament es formen d'una manera contínua, sense grans canvis bruscos ni trencaments.
La discontinuitat la formen els psicòlegs que divideixen els periodes evolutius amb etapes. El desenvolupament està dividit en etapes (infància, adolescència, adultesa...) i consideren que les persones que estan en una etapa determinada tenen unescaracterístiques universals comunes. En canvi, els partidaris de la continuitat creuen que els factors socials i culturals afecten a que no totes les característiques siguin comuns.

Per tant, segons els discontinus no pots passar a l'altra etapa anterior ni posterior, sempre has d'anar avançant. En canvi, els continus pensen que poden haver sucessos i retrocessos.

També hi ha teories que esposicionaven segons si el canvi ha de ser qualitatiu o quantitatiu. Quantitatiu formava part dels discontinus i, són canvis que es poden quantificar (Ex: edat, alçada, pes...). En canvi, qualitatiu formava part dels continus i són canvis de categoria (Ex: canvis a nivell intel·lectual, emocionals...).
També hi ha canvis maduratius, que són els factors que engloben la part d'herència i a les forcesbiològiques. L'aprenentatge és tot el que fa referència als canvis produits en funció de l'ambient.
A la maduració hi ha una part d'herència i a l'aprenentatge d'influència a l'ambient.

Metamodels
És un model amb diferents teories. Actualment hi ha tres visions:
a) Organicista (a favor de la part genètica).
b) Mecanicista (a favor de l'ambient).
c) Contextual-dialèctic (teories delsistema-ecològica).

Una mica d'història...
A l'Època dels romans no hi ha indicis de psicologia infantil ja que els infants amb alguna deficiència psicològica se'ls consideraven malalts i eren eliminats.
En canvi, a l'Època Medieval es va començar a donar importància als nens però només per una utilitat; servien per treballar des dels 7 anys ja que es convertien en aprenents.

Cap al S 17/18 hi...