Psicologia y profesión

El paper de la Psicologia en l'àmbit de la prevenció d'abús infantil

La primera conferència rep el nom de “Abusos Sexuals a Menors” i ens va ser presentada per la Pilar Polo, membre de la fundació Vicki Bernadet encarregada d'oferir assessorament i tractament personalitzat a totes les persones afectades directament o indirectament per un cas d’abús sexual infantil.
El primer cas documentatd'abús infantil va aparèixer a finals del segle XIX, al que van seguir diferents publicacions referents a aquest descobriment com la d'un radiòleg pediàtric al 1946 on mostrava fractures òssies no espontànies, o les publicacions del pediatra alemany Henry Kempe “The battered child syndrome” al 1962 on es parlar per primera vegada de la violència als nens com a maltractament, i la seva segonapublicació al 1978 “Sexual abuse, another hidden pediatric problem”.
Aquest mateix any, Kempe dóna la següent definició per l'abús sexual:
“La participació de nens i/o adolescents, dependents e immadurs, en activitats sexuals que no estan en condicions de comprendre, que són impròpies per a la seva edat i el seu desenvolupament psicosexual per a les que són incapaços de donar el seu consentiment i quetransgredeixen els tabús i les regles familiars i socials.”
La següent és la definició que dóna el Centre Naciónal d'abús infantil i negligència (Sigles en anglès NCCAN):
“Els contactes e interaccions entre un nen/a i un adult, quan l'adult (agressor) utilitza al nen/a per estimular-se sexualment él mateix, al nen/a o a una altra personal. L'abús sexual pot també ser comés per una personamenor de 18 anys quan aquesta és significativament major que el nen/a (la víctima) o quan l'agressor està en una posició de poder o control sobre un altre menor.”
Les dates històriques més importants per a aquest àmbit són; al 1959 la declaració universal dels drets del nen a l'assamblea general de les Nacions Unides i al 1989 la convenció sobre els drets dels nens.
L'abús sexual és un delictetransversal, transcultural i difícil d'expressar pels nens pel fet de ser petits. Les estadístiques actuals assenyalen que el 74% de les víctimes són nenes i el 95% dels abusadors són homes.
Es dónen 3 tipus de prevenció en aquest àmbit:
- Prevenció primària i Promoció de la infància: Es realitza per poder prevenir o detectar el posible abús. Els recursos que fa servir són:
·Drets dels nens
· L'educació per la salut (monitors, mares, tutors...)
· Actuar sobre factors de risc: les mares víctimes d'abusos poden ser un important factor de risc, aquí on els ginecòlegs, per exemple, poden fer una bona tasca de detecció.
· Desenvolupar factors de protecció: per exemple un vocabulari afectiu
· Potenciar el paper delsprofessionals i associacions (pediatres, professors, serveis socials, policia, jutjat...)

- Prevenció Secundaria i Diagnòstic-Tractament durant els maltractaments: Es dóna a la fase inicial subclínica o de risc, pot finalitzar amb curació, seqüeles, repetició o mort, aquesta fase tracta de:
· Identificar posibles situacions de risc (no hi ha cap indicador clar d'abús)
·Diagnosticar/incloure la síndrome del nen maltractat i el diagnòstic diferencial
· Coordinació interinstitucional i equips multiprofessionals (per exemple, quan un jutge té algún dubte, demana al EAT penal (Equip d'atenció tècnica) que validi la credibilitat)
· Adoptar les mesures terapèutiques adequades
· Formacio de professionals

- Prevenció Terciària: Sónles mesures que es porten a terme per prevenir que es torni a donar la situació
· Recuperació del Nucli Familiar
· Actuació sobre seqüeles socio-emocionals: vergonya, culpa, silenci, engany, manipulació (els abusadors fan pensar a les seves víctimes que ho fan perque són especials i perque s'els estimen molt)
· Alternativa familiar: Introduir al nen en una...