Psicomotricitat infantil

Tema 1: Conceptes bàsics

Desenvolupament psicomotor:

Evolució de les capacitats per realitzar una sèrie de moviments corporals i accions, així com la seva representació mental conscient. (Justo, 2000)

* Aquesta evolució és el resultat de la interacció recíproca, dinàmica i contínua entre l’individu i l’entorn.

* Té un component maduratiu (neurofisiològic) i un component relacional(el contacte amb objectes i persones de l’entorn a través del moviment).

* La qualitat i diversitat de les experiències motrius infantils són significatives per al desenvolupament de patrons motors madurs.

* La maduració de les potencialitat genètiques i la intervenció de facilitadors ambientals fan que l’infant construeixi la seva identitat

* La interrelació entre el desenvolupament motriui altres aspectes del desenvolupament (cognitiu, emocional, social, etc.) determina les característiques personals del desenvolupament motriu de cada infant

* El desenvolupament de l’infant va “de l’acte al pensament” (Wallon, 1942), de l’acció a la representació, del concret a l’abstracció.

* L’infant és productor del seu propi desenvolupament motriu, a través del seu desig d’actuar sobrel’entorn i de ser cada vegada més competent.

Tema 2: Educació física i psicomotricitat

2.1. Definicions

Per què parlem de Psicomotricitat a l’etapa d’Educació Infantil i d’Educació
Física a Primària?

Psicomotricitat

Metodologia psicoeducativa integral que es caracteritza per la utilització de l’activitat corporal per afavorir el desenvolupament harmoniós dels diferents aspectes dela personalitat infantil (Justo, 2000)

La práctica psicomotriu és una forma (tècnica) de portar a terme en un espai determinat i un moment concret, amb uns materials i unes persones (infants i educadors), una activitat dinàmica basada en el cos i les seves accions per arribara processos de pensament operatori (…)

Objectius generals:

a) La possibilitat de relació i comunicació

b)El desenvolupament de la creativitat

c) La descentració i el pensament operatori

(Arnaiz, Rabadan i Vives, 2001)

Educació Física

Educació de la persona en totes les seves dimensions (cognitiva, motriu, social i emocional) a través de la motricitat.

2.2. La psicomotricitat a l’educació infantil

Extret de les conferències de Lluïsa Sánchez,psicomotricista i mestra d’EF del’Escola Pia de Sabadell (Novembre del 2004 i 2005)

I FONAMENTS TEÒRICS:

La psicomotricitat educativa de Bernard Aucouturier (França), fundador de l’ASEFOP (Associació Europea d’Escoles de Pràctica Psicomotriu) www. asefop.org

II OBJECTIUS: Que l’infant evolucioni a través del joc espontani *

III CONTINGUTS 1. El coneixement del cos, Control i consciència corporal: capacitats coordinals ipercepmotrius

2. La coordinació. HMB mes bàsiques a les específiques.

3. La lateralitat. Manipulació ; no es una HMB

4. La percepció i orientació en l’espai i el temps

5. El coneixement dels propis límits i capacitats

6. La seguretat emocional

7. La comunicació

8. La preparació per als aprenentatges escolars

Implícits en qualsevol sessió d’EF: creativitat,socialització, expressió d’emocions…

Les tres primeres son les mes importants.

IV METODOLOGIA

1. Carácterístiques generals:

• Activitat gairebé no dirigida per l’adult

• El joc espontani com a activitat predominant

• Context estable que permet la ritualització i la creativitat

2. La sessió

1r fase prèvia: preparació de la sala

2n Acollida:- Ritual d’entrada. Ex. Seure als bancs de colors

- Recordar espais i normes

- Descalçar-se

3r Desbloqueig tònic:

- Preparar el cos

- Desmuntar la muralla de coixins

4rt Activitat motriu espontània: equilibris, tombarelles, lluites…

• L’ESPAI TOU: matalassos, coixins, blocs d’escuma…

• L’ESPAI DUR: circuit d’equilibri amb poltre, plint, rampa…

•...