Redacción concursococa-cola! (ccc)

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 6 (1377 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 13 de marzo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
-TOTHOM QUIET, NINGÚ ES MOGUI!
De cop va irrompre a la sala d’espera un noi d’uns vint-i-cinc anys, amb una gorra vermella al capdamunt del seu cap, petit i ovalat, d’una pell fosca i amb uns cabells curts i greixosos de color marró. Duia uns pantalons de xandall i unes esportives de color blanc d’imitació d’alguna marca cara. Semblava molt nerviós, les mans li tremolaven i tothom se’l miravadel més estranyat. Érem en un hospital, de parets blanques folrades amb pòsters sobre com utilitzar mocadors de paper, que fumar es dolent, i amb fotografies de nadons. Al fons hi havia la recepció, on hi treballava la Maria, la recepcionista més simpàtica del mon mundial. Sempre em portava d’amagades llaminadures a l’habitació.
Bé, es que jo visc aquí, a l’hospital Sant Joan de Vilanova i laGeltrú, a l’habitació 203 de pediatria, perquè tinc no sé quina malaltia a la sang, m’encanten els llibres de Sherlok Holmes i m’encanta investigar casos curiosos. Tinc tretze anys, i em dic Carolina, i tots els meus amics d’aquí em diuen Caro. Els meus amics són en Pere, que viu a l’habitació 204, al davant de la meva, i li encanta jugar a bàsquet, però va en cadira de rodes i diu que és un fàstic.També conec la Marina i en Pol, que sempre van junts, i la Caty, que és molt amiga meva i li encanta cantar, i passar-s’ho bé, ella diu que quan surti d’aquí es muntarà un karaoke, que li pagaran els seus pares.
Tornem a aquell dia. Aquell dia estàvem tots reunits a la meva habitació, jugant al Monopoly, i de cop es van sentir aquests crits. Vam sortir tots corrent cap al passadís, però no vamveure res perquè era a baix. La Marina i el Pol, es varen quedar a l’habitació, en Pere no hi era, que estava jugant a bàsquet, i la Caty va venir amb mi a baix, per veure que hi passava. Ens vam trobar amb aquella escena, una mica còmica, perquè tothom se’l mirava estranyat i ningú no li feia cas, pobre, feia cara de frustració. Fins que va treure una pistola. Tothom va començar a cridar i a dirque què volia, que estava boig, que un hospital no es pot atacar, que no té vergonya, i coses així, mentre que vaig veure que la Maria corria cap a la planta de pediatria. Sabíem que si no ens veia allà s’enfadaria molt, però, allò era genial! Tenia un perfecte cas per espiar i per investigar, que més volia? I sense sortir de l’hospital ni res! Podia ser com en els llibres, jo en Sherlok i la Catypodia ser en Watson. Vam córrer cap a l’habitació i ens vam posar les gorres de detectius, vam agafar una motxilla: lupa, un llibre del gran mestre Holmes, aigua i els carnets d’espia que ens havíem fet nosaltres mateixes un dia que plovia.
Enseguida ens vam plantar a la recepció, i ens vam acostar al noi. Ell ens va dir que no ens acostéssim, que estava molt boig i que ningú sabia el queportava entre mans. Nosaltres, li vam dir que si, que molt bé, però que érem detectius i que no li volíem fer mal, només investigar una mica. De cop la Maria va venir corrents i ens va emportar cap a la seva oficina.
-Però que feu? Sou boges? Ara mateix cap a dalt i no us mogueu! – Sempre havia estat molt nerviosa, però mai l’havia vist així.
Vam fer veure que pujàvem, i ens vam amagar darrere del’ascensor. Vam sentir com entrava la policia i li deien que què volia, que no li volien cap mal , només saber quina una en portava de cap, que ja els havia donat abans problemes.
Aleshores vam decidir que per aquell dia ho deixaríem córrer, per que no sabíem que fer.
A l’hora de sopar, al menjador, tothom ens preguntava i ens deia que si havíem pres mal.
-És molt perillós noies! Diuen que esdedica a intentar segrestar hospitals, i que mai ningú no ha sabut perquè. Li diuen Peixet. I es veu que s’ha escapat de la policia! Peixet està lliure, podria atacar-nos! –Tothom estava meravellat amb l’historia que explicava en Pere, però jo no sabia si creure-m’ho, perquè en Holmes mai es creu les histories que s’expliquen dels criminals.

Al dia següent, la Caty i jo ens vam llevar i vam...
tracking img