Ressenya: " la felicitat" diari dún llibre vell

Els darrers anys, la ciutat de Barcelona ha estat el marc on es desenvolupava l’acció de diverses novel·les: «L’ombra del vent» i «L’església del mar» són les dues més conegudes. Una novel·la quecomparteix l’escenari amb aquestes dues és «La felicitat», de Lluís-Anton Baulenas.

Ens trobem als primers anys del segle XX, amb una ciutat que està patint (no hi ha cap altre verb que puguirepresentar millor la situació que el de patir) les obres d’obertura d’una gran avinguda, que anirà des de l’Eixample fins al Mar. Encara no té nom, per la qual cosa es coneix com la Gran Via A.Més endavant, serà batejada com la Via Laietana.

I dic patir ja que per obrir la Via Laietana va caler mutilar la xarxa urbanística de tot el centre de Barcelona, ensorrant milers i milersd’edificis, de tota mena: palaus, esglésies, places, cases de persones humils… Alguns llocs emblemàtics per a la història del dia a dia de Barcelona van quedar totalment mutilats o senzillament vandesaparèixer per sempre més.

En aquesta ciutat, amb la picota en plena acció, transcórrer la trama de «La felicitat». Ens trobem amb personatges molt nostres, des de la petita màfia local a l’actriuque ha de fer de tot per sobreviure, la persona que ha patit un accident i ha perdut el sentit del dia a dia; una societat reprimida que aprofita la nit per escapar-se al Paral·lel i fer tot allòque no faria mai durant el dia.

Tot allò lligat amb l’habilitat de la protagonista de poder parlar amb les ànimes dels morts que es passegen pels edificis mig ensorrats del centre. Cada dia, ensortir del seu espectacle es passeja des de Colom fins a Tapineria: un dia mira el pati del que va ser casa seva, on encara hi són el seu pare i la seva mare; l’altra dia veu una colla de gitanosque estan robant entre les runes; o un murcià que ha mort d’accident i li demana per fer-se un vestit elegant.

En definitiva, un llibre que m’ha sorprès i amb el he gaudit força tot...