Resumen

La literatura a l'edat mitjana


La societat de l’edat mitjana. Naixement del català

- Edat mitjana. Abast: des de la caiguda de l'imperi romà (476) fins l’ocupació de Constantinoble pels turcs (1453)
- Teocentrisme: el món cultural i literari gira quasi exclusivament al voltant de la religió i de Déu.
- Estructura: oratores (estament eclesiàstic), bellatores (estament militar) ilaboratores (camperols, obrers, artesans i mercaders)
- Tres tipus de literatura, lligada amb l’estructura feudal: religiosa, cavalleresca i popular.
- Paper del cavaller
- Llatí: llengua comuna en un conjunt de països fortament romanitzats, coexistint amb el vulgar, en situació de diglòssia.
- Naixement de les llengües romàniques: català, s. VIII

De la llengua oral a l’escrita. Trobadors ijoglars

- Diglòssia llatí-llengües romàniques a la literatura. Sovint els eclesiàstics llegien, traduint directament del llatí els textos a un públic que s’aplegava per escoltar-los.
- Primers testimonis escrits: finals del segle IX.
- Pas lent cap registres escrits.
- Primers textos en català al segle XII: Llibre Jutge (traducció del llatí del Forum Iudicum) i uns fragments de lesHomilies d’Organyà.
- Occità, llengua dels trobadors
- Lírica medieval religiosa. En llatí i lligada a rituals religiosos (poetes).
- Poetes: versificaven poemes en llatí, de temàtica religiosa
- Trobadors: creadors de poemes en llengua romànica de caràcter profà, i que després recitaven ells mateixos o joglars al seu servei.
- Joglars: mena d’homes de circ que, entre altres coses, contavengestes i recitaven poemes, sovint de memòria i cantats, ja que alguns tampoc no sabien llegir.
- Goliards: estudiant, clergue, monjo, que vagava a la recerca d’una vida lliure i joiosa. Divulgaven la lírica satírica i festiva.

La lírica trobadoresca

- Primera mostra de literatura culta en llengua romànica
- Autors: nobles dels segles XII i XIII
- Gèneres: de tema amorós (alba, cançóde la fin’amors i pastorel·la), de tema bèl·lic (sirventès) i de temàtica fúnebre (plany)
- Influència del món feudal: vassall, dama (midons o domna)
- L’art de trobar: Cànon establert i poc flexible (Rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú). Tornada, amb senhal
- Trobadors catalans: Berenguer de Palol, Guillem de Cabestany, Guerau de Cabrera, Cerverí de Girona...



Webgrafiahttp://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiaaltres/provencal.html
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors
http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador
http://www.terra.es/personal5/manelmarti/temeslit/trobadors.htm

Textos


- Beatriz de Dia (Comtessa de Dia), trobairitz occitana.
Bé voldria mon cavaller
tenir un vespre en els meus braços nu,que ell es tingués per feliç
sols que li fes de coixí...
Bell amic amable i bo,
quan us tindré en el meu poder?
i que jagués amb vós un vespre
que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria un gran desig
que us tingués en lloc del marit.
Tan sols que em concedíssiu
de fer tot el que jo voldria.




- Llegenda del cormenjat
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló. Era un home agradable, cortès i valent. Estimava una dama, Saurimonda, casada amb Ramon de Castell Rosselló, noble, dolent i orgullós. Guillem cantava l’amor a Saurimonda, i feia cançons sobre ella, cosa que no agradava al marit.
Un dia Ramon es trobà a Guillem el matà, li va treure el cor i li va tallar el cap. Va portarel cap i el cor a casa seva. Va rostir i el condimentà amb pebre, i l’oferí a la seva esposa que se’l menjà. En acabar li va dir el que havia menjat, però ella no s’ho va creure fins que va veure el cap tallat. Llavors ella digué:“Senyor, m’heu donat tan bon menjar que mai més en menjaré cap altre.” va córrer al balcó, es deixà caure, i va morir.
La noticia va arribar al rei d’Aragó que...