Roma città aperta

Roma Città Aperta (1945, R .Rossellini)

Sinopsis

Roma, hivern (1943/44.). L'enginyer Manfredi, (Marcello Pagliero), cap d'un dels circuits de la resistència, es refugia a casa d'en Francesco, (Francesco Grandjacquet), un dels seus agents, que viu en un barri popular, i que està a punt de casar-se amb Pina, (Anna Magnani).
En Manfredi ha estat localitzat pel cap de la Gestapo a Roma,l'oficial Bergmann, (Harry Feist), a arrel de la seva relació amb una actriu de cabaret, Marina, (Maria Michi). Els alemanys fan una batuda al immoble, i malgrat en Manfredi aconsegueix escapar, agafen presoner a en Francesco, i Pina és abatuda durant l'operació.
Una emboscada dels resistents permet fugir a en Francesco, que conjuntament amb en Manfredi, troben l'acolliment d'en Don Pietro, (AldoFabrizi), un capella que és compromet a ajudar-los a passar la frontera. Però denunciats per Marina, són detinguts, i finalment en Manfredi mor, anònimament, torturat i sense confesar res; mentre que en Don Pietro és executat públicament.

Bergmann versus Manfredi

Com en el cas d'altres països, la invasió alemanya d'Itàlia,donarà peu immediatament a la formació de grups de resistència, més omenys organitzats, i compromesos en accions de sabotatge contra els invasors. En aquest cas: il “Comitato de Liberazione Nazionale”, i per tant en aquests sentit l'obra d'en Rossellini, encara que a posteriori, no deixa de ser un acte de resistència més.
El personatge d'en Bergmann és la personificació del poder nazi, a través d'ell en Rossellini ens ensenyarà com de sotmès està el seu país. EnBergmann mateix, declara que des de el seu despatx està a l'aguait de tot el que passa a Roma, i ho fa venir tot cap a ell,.... fins i tot decideix el que ha de fer el cap de la policia Romana.
La seqüència on un grup d'oficials alemanys juguen a cartes, mentre en un altre habitació s'està torturant a en Manfredi, representa de manera paradigmàtica aquest control opriment. Ja que els oficials juguena cartes, tal i com juguen amb els italians, (... en un altre context històric, però molt semblant a la metàfora lúdica que trobàvem a Sunset Boulevard).

En contrapartida en Manfredi representa a La Resistència.
La seva vida social, les seves interaccions amb els altres personatges; Pina, el nen, el Capellà,...ens ensenyen, com és de present la seva influència en totes les esferes de lasocietat. La resistència és omnipresent, i en Manfredi i els seus col·laboradors són gairebé Sants sense aureola, per aquest motiu moriran com a Màrtirs, (en Manfredi evoca la imatge d'un Crist mentre es torturat). I com a Màrtirs lluiten en pro d'una causa, d'uns ideals superiors, perquè la seva mort no és en va.
El discurs que fa en Francesco a la seva futura dona, Pina, ho deixa ben clar: “Perche siamo dei giusti, nella via giusta,...noi lottiamo per una cosa che deve venire,....e lo vedremo un mondo migliore, e sopra tutto i nostri bambini”
La constant aparició d'infants al llarg de tota la pel·lícula, reforça aquesta dimensió moral, perquè ells simbolitzen el futur, allò pel que s'ha de lluitar, i allò que cal preservar. (Aquesta imatge metafòrica de la infància, apareix en d'altresobres neo-realistes, Ladri di Biciclette, Germania Anno Zero, I bambini ci Guardano,.....etc)

Però en qualsevol cas, el film no parla només de resistència armada i clandestina, sinó que posa en relleu el gran compromís polític de la població civil durant l'ocupació.
Roma Città Aperta, exemplifica aquesta resistència civil a través dels nombrosos actes de solidaritat vers els resistents, queapareixen al llarg de tota la pel·lícula. Com per exemple, la seqüència on les propietàries de la pensió on s'amaga en Manfredi, el preveuen de l'arribada dels soldats nazis, i eviten donar-ne la mínima informació. O bé quan el brigadier italià prova de retardar el registre de l'edifici, i alhora usa la seva autoritat per tal de que en Don Pietro pugui pujar a la casa, i tingui temps d'amagar les...