Rousseau

Rousseau –Biografia-

Rousseau Filòsof suís, il·lustrat i romàntic, nascut a Ginebra. La seva mare mor als pocs dies d'haver donat a llum, i el seu pare l’educa a casa llegint amb ell novel·les sentimentals el seu pare per causa d'un duel es veu obligat a exiliar-se de Ginebra per a evitar la presó i abandona el seu fill Rousseau de deu anys, que és acollit pel seu oncle, juntament ambel seu propi fill, a casa d'un religiós, on rep per primera vegada una certa educació escolar. Tornat a Ginebra, entra a treballar com aprenent de escrivà i de gravador. Quatre anys més tard, en 1728, abandona la seva casa de Ginebra, i als seus setze anys es llança al món de manera aventurada.

Del 1732 a 1737, es diu que Rousseau va gaudir d'una vida agradable, ordenada i intensamentcultural: va llegir, va escriure, va aprendre, va ensenyar i va compondre música. De 1742 a 1752, es va lliurar a la vida quotidiana i a la conquesta de la fama, on va descobrir la injustícia social i va aprendre a menysprear-la. Es va sostenir econòmicament amb les seves creacions musicals, teatrals i filosòfiques. Durant el període de 1756 a 1757, va escriure la seva famosa Leetre sud la Providence,a Voltaire; va treballar de manera simultània sobre l’Emili, (1759-1761) El Contracte Social que son de les dos obres mes pedagògiques. En elles parla d’un sistema polític, educatiu ,moral i religiós que estan en continuo conflicte.
El contracte social (1760-1761) i Cartes autobiogràfiques a Malesherbes (1762). És l'època de la seva millor producció literària, però les seves obres, sobretotl’Emili i El contracte social , són rebutjades a França i, per la primera d'elles, se li ordena presó. Rousseau, privat ja d'influències i amics, ha de fugir a Suïssa. Però Ginebra prohibeix també Emilio i El contracte social i els envia a la foguera altres països, ciutats o universitats prohibeixen així mateix les seves obres, i Rousseau es refugia en Môtiers-Travers, en Neuchâtel, sota la protecció deFederico II de Prusia; adopta des de llavors el vestit armeni, i allí escriu Carta a Christophe de Beaumont (1763), en la qual defensa les idees de La professió de fe d'un vicari saboià, inclosa en el llibre IV d'Emilio, condemnat per l'arquebisbe de París.
En Cartes escrites des de la muntanya (1764) rebutja el tracte que la ciutat de Ginebra atorga a les seves obres. La seva casa ésapedregada per incitació del cura de Môitiers; accepta la invitació d’un amic seu, per a traslladar-se a Anglaterra, fuig angoixat d'Anglaterra i tornar a França . es casa civilment amb Thérèse Levasseur, es trasllada en 1778 a Ermenonville, al castell del marquès de Girardin, on mor d'apoplexia (mor per una sortida de sang al interior d’un òrgan. El 9 d'octubre de 1779, per decisió de l'AssembleaConstituent, les seves restes són traslladats al Panteó.

Època en la que va viure

Viu en l'època de la Il·lustració(Confiança en la llum de la raó, impugnació de la revelació cristiana i admissió d'una religió naturalista, valoració de la naturalesa, valoració de la tolerància civil i creença en el progrés de la civilització) i del Despotisme Il·lustrat , que influeixen poderosament enla Revolució Francesa.

Els pensaments il·lustrats van determinar de gran manera la forma de pensar de les persones de l'època, ja que gràcies a les propostes d'aquests filòsofs i pensadors, els ciutadans van començar amb les revolucions per a lluitar pel seu drets i millorar les seves condicions de vida, educatives i legislatives.

La societat francesa cap a finals del segle XVIIItenia una població predominantment rural. Era una societat estamental, és a dir, es sustentava en una divisió social fundada en el naixement o l'herència. En aquest període la relació entre els gèneres era molt diversa, ja que el gènere masculí tenia el poder i les dones no en tenien cap, ja que no podien desobeir als seus esposos o realitzar activitats que no eren permetis per aquests....