Sobre la lectura

1 SOBRE LA LECTURA

1 MARCEL PROUST

Marcel Proust, “SOBRE LA LECTURA” (1905)

Edició 1996, Quaderns Crema, Barcelona

(traducció d’Anna Casassas)

Al realitzar aquest comentari de text se m’ha fet evident que l’autor el separa en dues parts molt diferenciades:

Primer introdueix al lector dins del seu món, submergint-lo mitjançant l’experiència de la lectura de descripcionsminucioses de la seva infància. Està escrit en clau de novel·la, de manera que és un text força planer i que podem seguir amb facilitat. Més endavant ens adonem que aquesta primera part és una eina per introduir-nos en el seu món. Un cop estem dins aquest “altre món”, fa un canvi brusc i es disposa a explicar-nos les reflexions que ha il·lustrat en aquesta primera part; ara ja estem preparats percomprendre i seguir-lo en la resta del llibre, la segona part. “...recrear en el seu pensament (del lector) l’acte psicològic original anomenat Lectura amb prou força per poder seguir ara com si fos dins seu les reflexions que em queden per presentar.” (p.31)

Tanmateix, Marcel Proust comença la primera part utilitzant la lectura com a pretext per recordar el seu passat, quan, de petit, els llibres erenper a ell una obsessió. “Les lectures de la infància (...) deixen en nosaltres la imatge dels llocs i dels dies en què les vam fer.”
“...no és dels llibres que les lectures m’han parlat.” (p.30,31)

D’aquesta manera ens situa dins l’ambient on ell llegia, ens en fa una descripció molt precisa i detallada per poder-nos introduir dins dels seus records. En alguns punts de la narració estem tansubmergits en aquell paisatge, és tant com si estiguéssim passejant amb ell dins la seva història, que fins i tot es dirigeix a nosaltres com si fóssim presents i li poguéssim respondre: (p.25) “Una mica més lluny, (...) el riu deixava de ser un curs d’aigua rectilini i artificial, cobert de cignes i vorejat per passeigs on somreien les estàtues, i, saltironejant a estones amb les carpes, esprecipitava, passava amb ritme ràpid la tanca del parc, es convertia en un riu en el sentit geogràfic de la paraula –un riu que devia tenir un nom-, i no trigava a escampar-se (¿realment era el mateix que entre les estàtues i sota els signes?) entre les pastures...” (p.24,25)

L’autor, a través de la lectura, construeix una “altra realitat”, un nou món. El lector s’hi endinsa i, alhora, s’endinsadintre seu on viu molt intensament aquesta “altra realitat”.

Així, quan el llibre s’acaba, el lector té la decepció de veure que la màgia de la lectura consisteix en conèixer i viure una realitat que després s’esfuma, es converteix en un simple llibre. Llavors el lector ha de retornar al món real des de molt endintre seu, deixant enrere aquest altre món, aquests personatges coneguts amb qui ens hemfamiliaritzat tant que volem saber com continuen les seves vides.

Proust quedava tan decebut quan després de que l’autor li fes conèixer i estimar tant uns personatges, els hi apartava de cop, els hi feia desconeguts, que considerava l’epíleg com una mena de traïció de l’autor (p.28).

L’autor introdueix al lector en el món que ell ha creat i, alhora, el lector s’introdueix dins de si mateix.Però quan el lector, àvid de més detalls, va a buscar alguna pista en altres llibres d’aquell mateix autor, se’n adona que el que donava vida als personatges era ell, el mateix lector i no pas l’autor.

Proust busca l’essència de la lectura en les seves reflexions, vol trobar una definició per poder explicar de manera concisa el que ell creu que és.

Una de les tècniques que fa servir perexplicar-nos la seva definició de lectura és comparar-la amb la que en feu Ruskin, ja que és un autor a qui Proust admira profundament i ja que “sobre la lectura” és una petita introducció basada en el pensament de Ruskin. Però tot i aquest gran respecte que li té, ens deixa clar que el seu referent “no va provar d’anar fins al cor mateix de la idea de lectura”(p.35), sinó que en va marcar la idea...