sociales

Luis companys: Lluís Companys i Jovernota va ser un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, capdavantera d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre del Govern d'Espanya durant 1933 i president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola, des de 1934 fins a 1940.
Exiliat després de la Guerra Civil, va ser capturat a França per la Gestapo, lapolicia secreta de l'Alemanya nazi, a petició de la policia franquista. Traslladat a Espanya va ser torturat, sotmès a un consell de Guerra i finalment afusellat al castell de Montjuïc.
Durriti buenaventura:
José Buenaventura Durruti Dumange (Lleó, 14 de juliol de 1896 – Madrid, 20 de novembre de 1936) fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.
Nascut a Lleó, va començar atreballar amb 14 anys a la seva ciutat natal, on era mecánica-ajustador i va treballar al sector ferroviari.
El 1917, la Unió General de Treballadors (UGT) va organitzar una vaga en la qual Durruti va participar activament. El govern va cridar l'exèrcit per reprimir-la i hi van morir 17 treballadors, 500 persones en resultaren ferides i 2000 empresonades sense judici. A causa d'açò, Durruti va haverd'exiliar-se a França.
El 1931 tornà a Espanya i es va integrar a la Federación Anarquista Ibérica de la CNT-FAI —bel·ligerant amb la II República— i que participà en les insurreccions de 1932 i 1933.
En esclatar la Guerra Civil el 1936 va ser un dels principals protagonistes dels successos revolucionaris de juliol, formant part del grup"Nosotros" (successors de "Los Solidarios") en la direcció dela defensa de la ciutat de Barcelona, en la qual va morir el seu company de tota la vida Francisco Ascaso per un tret procedent del bàndol nacional.
Quan es trobava en les proximitats de l'Hospital Clínic de Madrid (ocupat pels revoltats) va ser ferit mortalment per un tret la procedència del qual no està gens clara, existint diverses hipòtesis sobre l'origen de la bala que el va ferir. Mentrealgunes versions afirmen que va ser disparada accidentalment per la seva pròpia arma anomenada "naranjero" (versió espanyola del sub-fusell Schmeisser MP28 II), unes altres apunten que va poder ser assassinat per agents estalinistes. 
Manuel azaña: Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 — Montauban, França, 3 de novembre de 1940)[1] va ser el primer i posteriorment elnovè President del Govern 1931-1933 i 1936) de la Segona República, i finalment el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939). Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle XX, a més d'un notable periodista i escriptor. Va ser guardonat amb un Premi Nacional de Literatura al 1926 per la seva biografia La vida de Juan Valera. La seva obramés coneguda és el diàleg La velada a Benicarló, una reflexió sobre la dècada dels anys trenta a Espanya. Els seus Diaris són un dels documents més importants per al coneixement del moment històric en què va viure.
Juan negrín: Juan Negrín López (Les Palmes de Gran Canària, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956), polític i metge espanyol, fou president de govern de la SegonaRepública (1937 - 1945).
De família burgesa, catòlica i conservadora, va estudiar Medicina en la Universitat de Leipzig (Alemanya), Vinculat políticament al socialista Indalecio Prieto, es va incorporar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en 1929, en els últims anys de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Al juny de 1931, una vegada proclamada la Segona República a l'abril d'aquest mateixany, va ser triat per primera vegada diputat a les Corts Constituents, i va renovar el seu mandat en la resta dels comicis legislatius del període (novembre de 1933 i febrer de 1936).
Després de l'inici de la Guerra Civil va ser ministre d'Hisenda (setembre de 1936 - maig de 1937) en el govern presidit pel també socialista Francisco Largo Caballero. Com a tal va tractar d'organitzar...