socrates

Primer de tot, valorarem la tesi principal: la innocència de Sòcrates. Durant el transcurs del llibre, ha quedat palès que Sòcrates era innocent, ja que els luxosos arguments aportats per ell, serveixen abastament per demostrar la seva innocència. Doncs, ¿per què el varen condemnar? Sembla evident: Sòcrates es mostrà durant l'Apologia, o defensa, un xic arrogant, fins i tot podríem afirmar quedemanava la condemna a mort. És evident que qualsevol altra persona no ho hagués fet això, sinó que hagués suplicat clemència. Llavors, ¿per què Sòcrates no en demanà, de clemència? Ell mateix respon a la pregunta: va contra el seu “sistema”, contra la seva “filosofia” i també, perquè Sòcrates no tenia por a la mort. A part dels seus motius, jo crec que no es mereixia la mort, ja que amb els seusarguments, ja n'hi havia suficient per deixar-lo lliure.

Les tesis secundàries, són les que Sòcrates posava en pràctica a l'àgora, davant dels seus oients. Aquestes tesis són: el dret a la llibertat, la virtut és un bé individual però també social, l'home just està per damunt de les vileses i ningú pot perjudicar-lo. Aquestes eren les tesis de Sòcrates, expressades per Plató, ja que cal recordarque l'Apologia de Sòcrates és un llibre de joventut, cosa que ens indica que les idees eren plenament de socràtiques. Però, ¿plenament del tot? Qui coneix les idees socràtiques i platòniques, les diferències, haurà vist que una de les tesis de l'obra: “no lloc filosòfic a la política”, era una tesis platònica. Llavors, ¿per què hi apareix a l'obra? Es evident que donat aquest cas, la tesi podriaser ben bé socràtica, llavors, trobada a faltar cinquanta anys després per Plató.

Cal esmentar, que la visió socràtica sobre la mort, ja era utilitzada pels pitagòrics i pels òrfics, encara que no era clarament assumida per Sòcrates, però sí per Plató. Ja he comentat com eren els judicis l'antiga Grècia: duraven un màxim de vint-i-quatre hores, tenien varis torns: defensa de l'acusat, votaciód'innocència o culpabilitat, proposició de la pena per part de l'acusat i votació a favor o en contra d'aquesta pena. Això diuen les informacions que tenim de l'època. Llavors, ¿d'on surt l'última part de l'obra? Evidentment, era una magnífica creació literària de l'autor: Plató; ja que aquesta tercera part era il·lícita , es a dir, no estava permesa. Doncs, ¿per què Plató la va escriure? Aquestatercera part era un acomiadament: dur amb els acusadors, tendre amb els amics. Si ens fixem en altres obres de Plató, veiem que aquesta tercera part, és una bestreta dels diàlegs del Critó i del Fedó. Plató intentava presentar una apologia ben estructurada, jurídicament, i ben elaborada, literàriament. A més a més, si ens fixem en les darreres frases d'aquesta tercera part, ja citades anteriorment,veiem que són totalment impròpies del discurs socràtic, que no és ni senzill i ni directe.

La postura de Sòcrates, un xic arrogant i descarada, a més a més d'imperant, a vegades, fins i tot, creient-se superior als altres, per haver demostrat la seva saviesa, basada en la ignorància, “Només sé que no sé res”, afirmava i defensava Sòcrates. Doncs, vista aquesta postura, no és d'estranyar, queels jutges el condemnessin. Llavors, ¿per què no canvia aquesta postura? Sembla evident, ja he comentat, que Sòcrates buscava la seva condemna, a més a més, de la seva execució. Però, ¿per què buscava la seva condemna? Només hi ha una resposta possible: Sòcrates volia commoure l'opinió pública, volia que la societat s'avergonyís per haver-lo deixat morir, al meu parer, tant injustament. També enspodem preguntar ¿per què Sòcrates no va demanar l'absolució, i continuar practicant el seu mètode a l'àgora? Sòcrates podia creure que l'única manera de culminar la seva filosofia, l'única manera d'esdevenir un màrtir, sacrificat per la seva causa, era acceptant la seva mort, i deixar en evidència els jutges i els acusadors, per tal que la societat es donés compte de l'injust que podia ser la vida...