socrates

Sòcrates
El mètode socràtic per pensar
 I. Pensa en una afirmació de sentit comú.
Aguantar ferm al camp de batalla és un acte de valentia.
Per ser honest cal tenir diners.
2. Imagina per un moment que, malgrat la seguretat de qui ho diu, l'afirmació fos falsa. Busca situacions o contextos en els quals aquesta afirmació pugui no ser veritat.
És possible ser valent i, no obstant això,retirar-se del camp de batalla? És possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant això, no ser valent?
És possible ser ric i no ser honest? És possible ser pobre i ser honest?
3. Si es troba una sola excepció, la definició és falsa o, com a mínim, imprecisa.
És possible ser valent i retirar-se del camp de batalla.
És possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant això, no servalent.
És possible tenir diners i ser una mala persona.
És possible ser pobre i ser honest.
4. Es pot matisar l'afirmació inicial per tal que tingui en compte l'excepció.
Actuar amb valentia al camp de batalla tant pot implicar retirar-se com avançar.
La persona que té diners només pot ser qualificada d'honesta si els ha aconseguit d'una manera honesta, i aquella persona que no tédiners perquè fer-los no hauria estat compatible amb l'honorabilitat, és una persona honesta.
5. Si es troben excepcions, el procés ha de continuar. La veritat, si és que l'ésser humà pot arribar a aconseguir-la, està en aquella afirmació que és impossible refutar. És trobant tot allò que una cosa no és, que s'arriba a entendre allò que és.
6. A desgrat del que insinuava Aristòfanes, el resultantde la reflexió és superior al resultant de la intuïció.
És clar que es pot arribar a la veritat sense filosofar. No cal seguir el mètode socràtic per veure que, qui renuncia a fer diners perquè la manera de fer-los no és honesta, és una persona honesta. De la mateixa manera que, en determinades ocasions, retirar-se del camp de batalla pot ser un acte de valentia. Però hi ha el risc que nosapiguem com respondre a aquells que no estan d'acord amb nosaltres, si abans no hem buscat objeccions lògiques al nostre punt de vista. Ens podem veure obligats a callar davant d'algú que digui, amb contundència, que els diners són essencials per ser honest o que només els efeminats es retiren del camp de batalla. Si no tenim contraarguments (la batalla de Platees, o l'enriquiment en una societatcorrupta), ens veurem limitats a dir, sense força o amb petulància, que ens fa l'efecte que tenim raó, però no sabrem explicar-ne el perquè.
Sòcrates anomenà opinió veritable aquella opinió que, sense haver-la qüestionat racionalment, es té per certa, i l'oposà al que anomenà de coneixement, que implica, no solament que és certa, sinó que és certa perquè totes les seves alternatives s'han demostratfalses. Ho va comparar amb les magnífiques escultures del gran Dèdal. Una veritat basada en la intuïció era com una estàtua col·locada a l'aire lliure sense suports que l'aguantin.
Quan arribà el dia assenyalat, Sòcrates era l'únic que estava tranquil. Van deixar que la seva dona i els seus tres fills el visitessin, però Xantipa plorava amb tanta histèria que Sòcrates demanà que se l'emportessin.Els seus amics estaven més silenciosos, tot i que no ploraven pas menys. Fins el guàrdia de la presó, que n'havia vist tants anar a la mort, va sentir l'impuls de fer-li un maldestre comiat:
-Aquest temps que has estat aquí, he pogut veure que ers l'home més generós, més amable i més bo de tots els que han vingut a parar en aquest lloc (...) Saps el missatge que et porto; adéu, doncs, i intentaportar l'inevitable tan fàcilment com puguis». I havent dit això, se'n va anar plorant.
Aleshores arribà el botxí, amb una tassa de cicuta triturada:
Quan el va veure, Sòcrates va dir: -Bé, amic meu, tu ets un expert en aquestes coses, què he de fer?- -Beu-t'ho, simplement», va dir, -i camina fins que notis una pesantor a les cames; aleshores estira't i farà efecte sol-. I, havent dit això,...