Textos mill

TEXTOS
1) Como las demás tiranías, esta de la mayoría fue al principio temida, y lo es todavía vulgarmente, cuando obra, sobre todo, por medio de actos de las autoridades públicas. Pero las personas reflexivas se dieron cuenta de que cuando es la sociedad misma el tirano -la sociedad colectivamente, respecto de los individuos aislados que la componen- sus medios de tiranizar no están limitados alos actos que puede realizar por medio de sus funcionarios políticos. La sociedad puede ejecutar, y ejecuta, sus propios decretos; y si dicta malos decretos en vez de buenos, o si los dicta a propósito de cosas en las que no debería mezclarse, ejerce una tiranía social más formidable que muchas de las opresiones políticas, ya que si bien, de ordinario, no tiene a su servicio penas tan graves,deja menos medios de escapar a ella, pues penetra mucho más en los detalles de la vida y llega a encadenar el alma. Por esto no basta la protección contra la tiranía del magistrado Se necesita también protección contra la tiranía de la opiónon y el sentimiento prevalecientes; contra la tendencia de la sociedad a imponer por medios distintos de las penas civiles, sus propias ideas y prácticas, comoreglas de conducta a aquellos que disientan de ellas; a ahogar el desenvolvimiento y, si posible fuera, a impedir la formación de individualidades originales y obligar a todos los caracteres a moldearse sobre el suyo propio.
Stuart Mill,J.- Sobre la libertad. Alianza Editorial, Madrid, 1991, pp- 59-60.
2) Essent, doncs, la sanció última de tota moral (motius externs a part) un sentiment subjectiude la ment, la pregunta de quina és la sanció de l’estàndard utilitarista no representa cap dificultat als qui professen aquest estàndard en particular. Podem respondre que la mateixa que en tots els altres estàndards morals –els escrúpols de consciència dels éssers humans-. Sens dubte, aquesta sanció no té força vinculant en aquells que no posseeixen els sentiments pertinents. Aquestes persones,però, no es trobaran més disposades a obeir cap altre principi moral diferent a l’utilitarista. La moralitat, de qualsevol signe que sigui, no exerceix sobre elles cap influència, a no ser a través de sancions externes. Sigui com vulgui, l’experiència demostra que aquests sentiments existeixen, i aquest és un fet real de la naturalesa humana, i un gran poder amb el qual podem influir sobre aquellsen qui han estat deguda-ment inculcats. Mai no s´ha presentat cap prova que no puguin cultivar associats a la regla moral utilitarista amb la mateixa intensitat que en qualsevol altra.
(Stuart Mill,J.-L'utilitarisme)
3) L´enfortiment dels lligams socials i un creixement saludable de la societat no solament donen a cada individu un interès personal més fort a tenir en compte en la pràctica elbenestar dels altres; sinó que també el porta a identificar més i més els seus sentiments amb llur bé, o almenys a sentir una consideració pràctica superior per aquest. I així arriba, com instintivament, a ser conscient d´ell mateix com un ésser que contempla el bé d´altri espontàniament. Ara esdevé per a ell una cosa que s´ha d’entendre naturalment i necessàriament, com a qualsevol altra condiciófísica d´existència. Ara bé, deixant de banda la intensitat que assoleix aquest sentiment en un individu, els motius més poderosos de l´interès i de la simpatia l’empenyen a exhibir-lo i encoratjar-lo en els altres amb totes les seves forces; i fins i tot si no posseeix aquest sentiment, li interessa tant com a qualsevol que els altres el posseeixin. Consegüentment, els més petits gèrmens delsentiment estan posats i nodrits pel contagi de la simpatia (sympathy) i les influències de l´educació; finalment es teixeix al seu voltant una completa xarxa associativa de suport assistida pel poderós mitjà de les sancions externes.
(Stuart Mill,J.-L'utilitarisme)
4) Dit amb altres paraules, les preguntes sobre els fins demanen quines coses són desitjables. La doctrina utilitarista és que la...