Thorndike y khoeler (catalán)

Per començar aquest treball primer introduiré els inicis de la investigació psicològica animal, anterior a Thorndike i Köhler. La psicologia comparativa moderna va començar amb la teoria del’evolució de Charles Darwin degut a que a la seva obra “El orígen del hombre” comparava la conducta humana amb l’animal. A aquest li va seguir George John Romanes que a la seva obra “Inteligencia animal” estudiàles capacitats mentals dels animals, en altres obres intentà determinar l’evolució gradual de la ment al llarg de milers d’anys. Però Romanes, segons Lloyd Morgan queia en l’antropomorfisme, és adir, atribuïa processos del pensament humà als animals. Morgan creà el Canon de Morgan per intentar evitar que s’atribuïssin processos mentals complexos que potser no posseeixin. Per últim va aparèixerMargaret Floy Washburn que investigà l’aprenentatge animal en condicions controlades en un esforç per comprendre la consciència animal.
Ara tractaré de la investigació de Köhler i del seupensament. Köhler pertany a l’Escola de la Gestalt, fundada el 1912 a Berlín per Wertheimer. Estudiava la ciència de la experiència immediata, la conducta en la seva relació causal amb el camp psicofísic, és adir, l’experiència psicològica ( subjecte - estímul) i processos nerviosos subjacents.
Köhler per encàrrec de l’Acadèmia de Ciències de Prússia, en 1913, dirigí l’Estació d’antropoides deTenerife fins 1920. Es va centrar en l’estudi de l’aprenentatge de ximpanzés. El principal objectiu de les experiències sobre l’aprenentatge dels animals era demostrar els errors dels associacionistes,particularment Thorndike en aquest tema. El plantejament de Köhler no era pròpiament experimental (no controlava les variables sinó la observació). Va realitzar diferents experiències en el mateix contexten el que es desenvolupava la vida dels animals. Establia una situació “problema” perquè els animals la resolguessin. El “problema” era arribar a uns aliments (plàtans) on no es podia accedir...