Turisme Esportiu

46

Notícies

EL TURISME ESPORTIU: nous

camps de recerca, més estímuls
Amb l´entrada al nou mil·lenni, el binomi turisme i esport s´ha constituït com un ampli àmbit
d´estudi amb un elevat potencial de recerca
bàsica i aplicada. L’interès d’aquesta anàlisi es
centra en considerar el turisme esportiu com
una modalitat turística on l´esport genera activitat turística i el turisme dóna peu aldesenvolupament de l’activitat esportiva.
A l´anterior número del ToTCETT vam publicar la notícia
sobre la realització de les I Jornades de Turisme i Esport a
Catalunya, celebrades a l´Hotel Alimara, amb la coodirecció
de l´Escola Universitària d´Hoteleria i Turisme CETT, l´INEFC i
la Universitat de Vic. En aquell fòrum es va debatre la convivència d´aquestes dues activitats a través de múltiplesexemples d´empreses dedicades a activitats turísticoesportives presents a Catalunya.
L’estudi del binomi turisme i esport es justifica, en bona
mesura, pel procés actual de diversificació dels productes
turístics, la multitud de noves motivacions de la demanda i
la importància creixent de la pràctica esportiva a la nostra
societat, tant des del punt de vista competitiu com el recreatiu i el del lleure.En l´actualitat, doncs, les dues activitats esdevenen pràctiques socials extenses amb una importància econòmica molt
destacada, que en països com el nostre arriben a representar un 12-13% en el cas del turisme i un 2% en el de les
activitats esportives. Per tant, no és d´estranyar que des del
món acadèmic la interrelació entre el turisme i l´esport hagi
generat un interès investigador, quedefineix el turisme
esportiu com a modalitat turística (des del punt de vista de
la seva naturalesa) on l´esport genera activitat turística i el
turisme genera activitat esportiva..

Agents actius o passius
Standevan & Deknop (1999:12) defineixen el concepte turisme esportiu com “totes aquelles formes actives i passives
que inclouen activitat esportiva, participant-hi de forma
causal, o organitzades ambfinalitats no comercials i de
negoci que motiven el desplaçament des del lloc habitual de
residència”. Altres autors com Gammon & Robinson (1997)
prefereixen classificar els turistes esportius en les categories

de “turistes esportius durs” i “turistes esportiu suaus”. Els primers realitzen activitats esportives de competició i els
segons practiquen l´esport de forma recreativa.
De fet, a partirde les definicions anteriors podríem parlar de
diversos turistes esportius: aquells que viatgen per participar en esdeveniments, activitats esportives o fitness, i
aquells que ho fan per ser-ne espectadors. En altres paraules, la seva motivació pot ser originada tant pel viatge com
per l´esport; i els podem agrupar en actius (participants) o
passius (espectadors).
La complexitat de la definiciósuggereix l´ordenació del
turisme esportiu en sis grans grups: el turisme esportiu en
atractius, en resorts, en creuers, en tours, el turisme esportiu d´esdeveniments i el d´aventura. Aquesta varietat dificulta el desenvolupament conceptual del turisme esportiu,
especialment per les sobreposicions d´algunes d´aquestes
categories en altres àrees del turisme, com per exemple el
turisme d´aventura, elturisme d´esdeveniments o el turisme
de creuers.
Fixem-nos ara en els llocs (tant naturals com creats per
l´home) on es desenvolupen aquestes categories (elaboració
pròpia a partir de Ritchie & Adair, 2003):
• El turisme esportiu en atractius es desenvolupa als Pirineus,
Himalaies, salons de la fama, museus de l´esport (ex: Museu
Olímpic de Lausanne), coliseus i estadis esportius (ex: Camp
Nou) iparcs temàtics de l´esport (ex: Disney Side World of
Sports).

75

Notícies del CETT
• El turisme esportiu en resorts ho fa a
estacions d´esquí alpí (ex: Soldeu, Albertville, Tignes), viles esportives integrades en
centres de Wellness & Thalassoterapia i
centres d´alt rendiment (ex: CAR Sant Cugat).
• Als creuers, implica el transport en la
participació del turisme esportiu (ex: submarinsme a...