Urbanismos e higienismo

Urbanisme, societat i educació. La construcció social de la realitat a partir de l’enderrocament de les murades de Palma (1902).

Jaume Oliver Jaume. Universitat de les Illes Balears. 2002.


"Con el derribo de las murallas ha dado principio
una era de progreso y de profunda modificación
en el modo de ser de nuestra urbe."
(E. Estada, 1905).Introducció.

Dia 10 d'agost de 1902 s'inicià, per iniciativa de l'Ajuntament, l'enderrocament de les murades renaixentistes de Palma (concretament, el baluart de Zanoguera) enmig d'un entusiasme i d'una complicitat social pràcticament unànim i d'una solemnitat oficial inusitada. El polític mallorquí Antoni Maura haviafet possible aquesta realitat i el militar i polític Valerià Weyler, aleshores ministre de Guerra, havia dictat un decret l'ú de febrer del mateix any que autoritzava l'enderrocament en base a la llei de 1895.

Dia 11 es canta un Tedeum a la Catedral i l'Ajuntament de Palma declara fills il•lustres l'enginyer Eusebi Estada i Sureda, el defensor més qualificat de l'enderrocament, i Lluís Comtede Sant Simon, diputat conservador que havia fet gestions en aquest mateix sentit. Dia 12 es col•loca a la plaça Joanot Colom, en un acte multitudinari i enmig d'una gran solemnitat, la primera pedra d'una Escola model municipal -la mateixa primera pedra enderrocada de les murades-.

El Col•legi Mèdico-farmacèutic declara socis de mèrit el mateix Eusebi Estada, l'escriptor i periodista Miqueldels Sants Oliver, defensor de l'enderrocament, i l'enginyer Bernat Calvet, autor del Projecte de l'Eixample de Palma aprovat que incloïa l'enderrocament de les murades i celebra, amb tota solemnitat, els dies 14 i 28 del mateix mes dues vetllades científico-literàries amb motiu de la inauguració de l'enderrocament. El poble participa a la solemnitat de forma massiva i ple d'entusiasme, haventrebut autorització per part de certes empreses de fer-ho en horari laboral.

Les obres completes de l'enderrocament duraren fins als anys trenta, respectant la part de les murades situada a la façana marítima de la ciutat ja que en aquella direcció, òbviament, no s'hi havia d'estendre l'Eixample. Cal recordar, però, que l'any 1873 s'havia enderrocat ja una petita part entre el baluart de Drassanesi el Quarter de Cavalleria per necessitats urgents d'accés al port, essent batle Gabriel Oliver Morey i president de la República Estanislau Figueras.

La desaparició de les murades constituí un fet d'una gran transcendència històrica, urbanística i social, amb una forta càrrega emblemàtica, possibilità el creixement horitzontal de la ciutat i configurà per sempre el seu perfil, si béconvendria distingir entre el fet de l'enderrocament i l'ús posterior de l'espai urbà que es va generar i del desenvolupament urbanístic de l'Eixample.

Davant la inutilitat de l'anàlisi de l'encert o desencert d'aquella decisió, aquest treball pretén analitzar les coordenades ideològiques i socials que la feren possible i, fins i tot, inevitable. En altres paraules, l'interès es situa en l'anàlisidel procés de la construcció social de la realitat, i concretament d'aquest esdeveniment històric, entenent per construcció social de la realitat tot el conjunt de factors, i la seva interacció sinèrgica, que converteixen un fet històric en un fet desitjat, volgut, acceptat, preparat, justificat, lògic i contextualitzat. La construcció social de la realitat implica, d'una forma especial, explicari donar sentit a un esdeveniment concret, insistint en uns valors i en uns criteris determinats. I tot això, mitjançant uns mecanismes entre els quals s'hi poden remarcar la creació d'un consens pràcticament unànim entre les forces polítiques i agents socials, l'associació de l'urbanisme a l'higienisme i a l'educació, la creació d'un fortíssim contingut emblemàtic i emotiu, la creació i l'ús...