Va de mestres

VA DE MESTRES: Carta als mestres que comencen.
El primer que m’agradaria dir després de la lectura del llibre “Va de mestres” és que penso que hauria de ser una lectura obligatòria dins els estudis de magisteri i fins i tot per qualsevol persona que tracti amb infants.
Capítol per capítol et van apropant a un món conegut per tots però a la vegada molt desconegut. Tant ens parlen des de laperspectiva educativa com des d’una tan senzilla com és la humana. Tan sols llegint els titulars, et pots fer una idea del que et volen dir, però si aprofundim ens trobem amb un recull de vivències, històries que tenen lligam amb el que expressen, exemples i comparacions que et fan entendre una mica més que vol dir fer de mestre i principalment fer-ho bé. És un escrit molt global ja que tant parladel paper i les actuacions del mestre, com del de l’Infant , el de les famílies, el de l’Administració, la influència de l’entorn en l’ésser humà, el treball en equip... Totes les idees estan ben enllaçades i segueixen un ordre molt coherent, un capítol porta a un altre.
Clarament han sabut arribar a nosaltres, els futurs mestres, i transmetre molt bé tot el que ells han viscut i fins i tot el quehan sentit. Fan notar la seva experiència, fan notar que tot el que expliquen ho han viscut de primera mà i això dóna confiança a les seves paraules. Com ells mateixos diuen, no m’han aclarit tots els dubtes, ni molt menys, ja que aquesta professió et farà sorgir nous dubtes durant tota la seva durada, però si que és veritat que han despertat la meva curiositat en altres coses que no m’haviaplantejat. He sentit moltes sensacions diferents amb les seves paraules, tant positives com negatives ,com ara por, tranquil·litat, ganes de començar, motivació... Com ja veus més de positives que no de negatives.
Pràcticament estic d’acord amb tot el que diuen, principalment amb la manera de veure les relacions que s’han d’establir entre els mestres i els alumnes. El mestre ha d’acompanyar l’Infant,acollir-lo, ajudar-lo a créixer, escoltar-lo, obrir-li el camí per descobrir el món. Per altra banda, el nen veurà en la figura del mestre una persona en la que confiar i no pas la figura que anys enrere es tenia del mestre, com a ésser autoritari i portador del saber. Crec que als infants se’ls hi ha de donar la importància que tenen. Com citen al llibre, sense ells la nostra feina no tindriasentit.
Penso també que és imprescindible tenir vocació en aquesta professió. Tenim a les nostres mans el futur d’aquests homenets que ens arriben a les aules. M’irrita quan hi ha gent que treu la importància de la nostra feina o a la nostra carrera i has de sentir comentaris cóm: “que fàcil és fer de mestre”, “que ve que viviu els mestres amb tantes vacances”o fins i tot he arribat a sentir “jaho diuen, si no vals fes empresarials i si encara no hi vals, fes magisteri”. No puc suportar sentir aquestes barbaritats. Però el que encara m’irrita més és que hi ha mestres o estudiants de magisteri que encara donen validesa a aquests comentaris. Em fa por, més que posar-me davant un aula el primer dia després d’aconseguir el meu títol, que persones com aquests acabin a una classe davant de 25nens, amb ganes d’aprendre i de conèixer el mon que els envolta. Per això crec que aquesta ha de ser una feina vocacional, perquè no es només el fet d’anar a treballar i guanyar-se el sou de cada mes, sinó s’han de tenir les ganes d’atendre la necessitat dels altres, la crida de l’alumne.
M’agradaria esmentar el nom d’algun capítol que m’ha semblat rellevant amb el moment que ens trobem ara elsestudiants de mestre, com és el cas de “No tinguis por de tenir por”. Penso que una cosa que compartim tots els estudiants de magisteri com eh comentat abans és aquesta por a començar, independentment de les ganes i motivació que tinguem que estic segura que ens faran tirar endavant. M’agrada com ens diuen que no hem de tenir por perquè fer de mestre és un camí ple d’incerteses i hem de tenir...