Vicent andrés estellés
Páginas: 8 (1810 palabras)
Publicado: 5 de junio de 2011
DIAPOSITIVA 2
Vicent Andrés Estellés naix a Burjassot al 1924 en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i durant aquest període va aprendre mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren enaquesta etapa van ser alguns com Baudelaire, Walt Whitman; en català Ausiàs March i Màrius Torres.
El 1942, amb setze anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursà la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. Començà a escriure poesia a lapostguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. Escrigué des de la perifèria literària que era aleshores València, i el situem en el «Grup poètic de postguerra» (1943-1960).
El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tottipus de reportatges. Allí es féu amic de Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, La Primera Soledad i La Nit,inspirats en eixa feta.
Va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Va morir a València al 1993.
És un poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, època de misèria i repressió, Estellés, manté una actitud de cronista apassionat, i fa un inventari dels personatges i dels esdeveniments queconstitueixen el seu món de cada dia amb una poesia molt personal que potser és l’essència de València i la seua gent. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l'amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d'un país. El resultat és un discurs absolutament digne amb què formula una crònica amarga i al mateix temps esperançada. Vicent Andrés Estellés és una veu valenciana personalíssimaen el conjunt de la literatura catalana contemporània. Gràcies al seu estil, a l'ús lúcid del llenguatge, a la formulació personal, al maneig de la forma expressiva, etc., es llig amb la passió i la facilitat que susciten els poetes populars.
DIAPOSITIVA 3
La quotidianitat, la mort, l’amor i la poesia de caire patriòtic són els temes principals que tracta Estellés.
Diapositiva 4
* Laquotidianitat. Es tracta d’un poeta de realitats pròpies i col·lectives, de les quals ell en fa l’inventari: la gent, els llocs, les coses senzilles de la vida, les situacions històriques, o del dia a dia. Dintre d’aquesta temàtica trobem poemes com El vi, o m’agraden molt les albergínies.
-Llegir el poema
Diapositiva 5
* La mort. El fet que la seua vida estiguera marcada de manera directaper la mort va fer que aquest tema esdevinguera permanent. La mort el fascina. En la seua poesia no és un absurd metafísic ni un recurs metafòric. Quan ell parla de la mort, està, de fet, parlant d'un cadàver estés a terra, de la mort concreta de la filla; d'un cementeri, d'un nínxol, d'un destí d’humiliacions contínues. La màxima expressió d’aquesta temàtica es troba en l’obra Coral romput, Versosper a Jackeley.
-I llegir el poema
Diapositiva 6
* L’amor. Es converteix en l'espina dorsal de tota la seua lírica, en una gamma diversa de sensacions que van des del sexe explícit fins a les manifestacions més sofisticades del desig. Una de les característiques de la poesia d'Estellés és la forma crua com va tractar l'experiència del sexe, insòlit en la poesia catalana o valenciana...
Vicent Andrés Estellés naix a Burjassot al 1924 en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i durant aquest període va aprendre mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren enaquesta etapa van ser alguns com Baudelaire, Walt Whitman; en català Ausiàs March i Màrius Torres.
El 1942, amb setze anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursà la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. Començà a escriure poesia a lapostguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. Escrigué des de la perifèria literària que era aleshores València, i el situem en el «Grup poètic de postguerra» (1943-1960).
El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tottipus de reportatges. Allí es féu amic de Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, La Primera Soledad i La Nit,inspirats en eixa feta.
Va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Va morir a València al 1993.
És un poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, època de misèria i repressió, Estellés, manté una actitud de cronista apassionat, i fa un inventari dels personatges i dels esdeveniments queconstitueixen el seu món de cada dia amb una poesia molt personal que potser és l’essència de València i la seua gent. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l'amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d'un país. El resultat és un discurs absolutament digne amb què formula una crònica amarga i al mateix temps esperançada. Vicent Andrés Estellés és una veu valenciana personalíssimaen el conjunt de la literatura catalana contemporània. Gràcies al seu estil, a l'ús lúcid del llenguatge, a la formulació personal, al maneig de la forma expressiva, etc., es llig amb la passió i la facilitat que susciten els poetes populars.
DIAPOSITIVA 3
La quotidianitat, la mort, l’amor i la poesia de caire patriòtic són els temes principals que tracta Estellés.
Diapositiva 4
* Laquotidianitat. Es tracta d’un poeta de realitats pròpies i col·lectives, de les quals ell en fa l’inventari: la gent, els llocs, les coses senzilles de la vida, les situacions històriques, o del dia a dia. Dintre d’aquesta temàtica trobem poemes com El vi, o m’agraden molt les albergínies.
-Llegir el poema
Diapositiva 5
* La mort. El fet que la seua vida estiguera marcada de manera directaper la mort va fer que aquest tema esdevinguera permanent. La mort el fascina. En la seua poesia no és un absurd metafísic ni un recurs metafòric. Quan ell parla de la mort, està, de fet, parlant d'un cadàver estés a terra, de la mort concreta de la filla; d'un cementeri, d'un nínxol, d'un destí d’humiliacions contínues. La màxima expressió d’aquesta temàtica es troba en l’obra Coral romput, Versosper a Jackeley.
-I llegir el poema
Diapositiva 6
* L’amor. Es converteix en l'espina dorsal de tota la seua lírica, en una gamma diversa de sensacions que van des del sexe explícit fins a les manifestacions més sofisticades del desig. Una de les característiques de la poesia d'Estellés és la forma crua com va tractar l'experiència del sexe, insòlit en la poesia catalana o valenciana...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.