Wundt vs brentano

Comentari de text pel treball propi

Entre els segles XVII-XVIII es van donar una sèrie de canvis científics i culturals. Aquest canvis van rebre el nom de revolució científica. L’aparició de noves idees relacionades amb el món i l’home, van tenir un gran ressò en la història de la psicologia. Dins de l’àmbit psicològic la humanitat quedà afectada pels nous valors de progrés tecnològic,mecanicista, de mesura i per l’èmfasi d’objectivitat. Tots aquests canvis van proposar mètodes per estudiar la naturalesa. Però calia que l’ésser humà pogués ser vist com a objecte d’estudi. El model de pensament occidental es va modificar, es va reconstruir de manera que les ciències naturals i la filosofia van anar estrenyin llaços, fins arribar a un nou objecte, la consciència; mètode, laintrospecció i tema d’estudi, les sensacions. Va sorgir la psicologia. El primer autor en fer menció d’aquestes característiques de la “nova ciència” va ser Wilhem Wundt amb la seva obra Principios de la psicología fisiológica, (1874). Uns anys més tard desenvoluparà més profundament la seva teoria de la consciència en l’obra Compendio de psicología, (1896).

En el primer text l’autor explica lanecessitat de crear un nou paradigma, una nova ciència. Planteja un nou domini científic: “El libro que ahora ofrezco al público intenta trazar los límites de un nuevo dominio o disciplina científica. [...] si ha llegado el momento de emprender esta tarea.” en el que remarca que aquest nou paradigma de fundaments anatòmics-fisiològics, com tots en els seus inicis, és immadur i que encara s’ha de posara prova per a poder “corregir sus imperfecciones”.
Utilitza el mètode experimental com a mètode base del seu estudi. Assegura que existeix una mensa de successió de processos mentals “nacimiento y curso de ideas sensoriales” que ell divideix en allò mental o continguts de la consciència, d’allò físic o estímuls.
Com a objectius futurs de teorització, Wundt ressalta la necessitat de crearuna teoria de l’atenció i una de la consciència que considera importats per a la psicologia fisiològica.
Fa èmfasi en les seves principals fonts d’inspiració filosòfiques com són: Kant, Herbart i Darwin.

En el segon text Compendio de psicología, (1896), Wundt desenvolupà la seva teoria de la consciència. L’autor ens mostra les principals característiques d’aquest nou paradigma, basat enmètodes de la física, filosofia i fisiologia que ell anomena “ciencias auxiliares” de la psicologia, per tractar qüestions psicològiques. Com a mètode científic, utilitza el mètode experimental ja que segons ell “cada hecho singular de la experiencia sólo puede ser íntimamente evaluado en su plena significación cuando ha sostenido la prueba del anàlisis natural y psicológico”.

Per a Wundttots els continguts de la consciència són elements psíquics. Qualsevol experiència conscient es dóna en un determinat moment, allò pròpiament psicològic per Wundt que defineix com a experiència immediata. Explica que l’experiència immediata es divideix en dos parts: un el contingut objectiu, les sensacions, i l’altre el subjectiu o com ell anomena “sujeto que recibe la sensación”. Aquestaexperiència immediata no és estàtica, no està quieta, és una connexió de processos, que es el subjecte que rep la sensació.
El mètode que fa possible l'estudi d'aquestes sensacions i experiències que formen l'experiència conscient és la introspecció.
Aquests “principios directivos de la concepción fundamental psicológica” tracten exclusivament la consciència ja que per l’autor, tot allò que està persota de la consciència, es a dir allò inconscient, no està dins del seu estudi. Es aquí quan Wundt decideix que la part psíquica acaba i s’inicia la física, part que ha de tractar la fisiologia. Amb aquesta postura Wundt, va limitar molt la seva teoria ignorant la part inconscient, fent poc després que al 1920, altres autors enfonsessin la seva postura i sorgissin varies alternatives al seu...