L'educació davant del segle xxi

L’EDUCACIÓ DAVANT LA SOCIETAT DEL SEGLE XXI.
EXCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL
W1/OO443.01

Heu tingut mai alguna experiència (o coneixeu de prop la d’altres) per la qual hàgiu estat exclosos d’un grup o una activitat social amb què us relacioneu? Com us heu sentit? Quines repercussions ha tingut en el vostre comportament?
La sensació que provoca una exclusió en qualsevol activitat social atentadirectament contra l’ equilibri emocional de la nostra autoestima derivada del nostre autoconcepte. El simple fet de tancar les portes a un individu denota desconfianza i una pobresa d’esperit no acord a la visió cooperativa i solidària que contempla com a màximes el sistema educatiu. Tot individu té el dret i la necessitat de desenvolupar al màxim les seves pròpies capacitat, vàlides i encaixablesen el context més adequat al respecte, a l’ igual que la de la resta de persones.
Les repercussions poden ser diverses i variades, però abarcarien básicamente un possible tancament i negació de les pròpies capacitats i possiblement problemes de relacions socials derivats de la inseguretat de tornar a ser rebutjat. Penso que actualmente el sistema educatiu deixa de banda la que fa uns anys es vaposar tan de moda, intel•ligència emocional. Sobre tot en etapes primerenques es continua etiquetant als infants i així pugen i finalitzen la seva ensenyança obligatòria amb una motxilla carretada de tòpics i exclosions en diferents línies i àmbits. Penso que una organització diferent a l’aula facilitaria aquest camí a l’equip de docents, que tanta responsabilitat tenen a l’hora de defensar laintegritat i la individualitat dels seus alumnes i companys.

Quins col•lectius de persones creieu que en aquests moments se senten exclosos de la societat? Penseu que l’exclusió social va en augment o disminueix en la nostra societat?
Pel que fa a aquesta pregunta, penso que m’ha fet reflexionar molt al respecte l’article De cop m’ha espantat com s’ampliat el ventall de característiques per adiagnosticar un cas com a exclusió social. La crisi actual i les seves conseqüències han detonat aquest creixement alarmant. En època de canvis sempre es genera el que es conegut com a reacció al canvi i l’escala de valors establerta fins ara es veu terriblemente afectada. Sense cap MENA de dubte ens toca viure moments de canvis accelerats i trepidants i realmente se’ns ha educat per adaptar-nos iresoldre les dificultas que vagin sorgint? Em fa venir a la memòria els conceptes d’adaptació i assimilació de Piaget. I estem nosaltres educant i ensenyat als infants la capacitat i les future competència bàsica d’enfrontar-se satisfactòriament a les futures realitats que es trobaran i que encara no podem definir? Personalment que actualmente, hi ha una mancança de pràctiques educatives acords enaquests pensament, ans tot el contrari. Pràctiques que a dia d’avui continúen potenciant l’individualisme i la competitivitat com a màximes, fomentant irreversiblemente sentiments i realitats d’exclusió social, al meu mode d’entendre.

Quines conseqüències té l’exclusió social per a la societat en conjunt?
Penso que l’exclusió social, deixant de banda les tant escoltades repercussions commarginació, delinqüència, abandonament escolaritat, malalties mentals, etc... pot dificultar l’establiment de la nova escala de valors socials, així com la seva organització i la seva legislación, tancant-nos cada vegada més en lun individualisme cada cop més imperant. Sembla que patim una MENA de pell de paquiderm, on res ja ens conmou.

Quin paper fa el sistema educatiu davant de les situacionsd’exclusió social que coneixeu?
La meva aportació en aquest sentit està basada en la contraposición d’idees entre els fonaments estudiats a la universitat al respecte i el meu bagatge personal i professional (10 anys a parvulari en 4 centres diferents), per tant seguramente es tracti d’una simple parcela d’una realitat més diversa i complexa)
El sistema educatiu penso que no presta l’atenció,...