1 Avaluaci

LA LLENGUA LITERÀRIA
És aquella que té com a finalitat l’expressió de la bellesa i l’obtenció de plaer estètic mitjançant la paraula. Les seves característiques són:
-Subjectivitat: els textos literaris habitualment estan condicionats per la visió subjectiva que té l’autor de la realitat.
-Connotació: les paraules poden suggerir diversos significats.
-Intenció estètica: obtenció del llenguatgeper mitjà del llenguatge.
-Comunicació:
Elements de la comunicació:
-Emissor: autor del text.
-Receptor: lector del poema.
-Codi: idioma (llengua catalana, en vers...)
-Context: corrent estètic al qual s’adscriu l’autor.
-Missatge: text que constitueix el poema.
-Canal: mitjà on es dona a conèixer el text.
Funcions del llenguatge: indiquen l’element de la comunicació destacat i la sevafinalitat.
-Emotiva (emissor): ufs, estic cansat!
-Conativa (receptor): vindràs aquesta tarda?
-Fàtica (canal): em sents...?
-Metalingüística (codi): els accents en català són de dos tipus.
-Referencial (context): trona!
-Poètica (missatge): plora, el cel.
Recursos estilístics
-Recursos morfosintàctics: alteren l’estructura de la frase
Anadiplosi: repetició d’elements al final i al principi. (sos ullssemblen llumenetes, llumenetes infernals)
Anàfora: repetició de paraules a l’inici de versos o frases. (cada any torna a passar; cada any torna a mirar)
Asíndeton: supressió intencionada de conjuncions que uneixen paraules o oracions. (tulipes i mantega bressolen cabells rossos, cossos alts que s’engreixen, concebuts en captards de misèria,...)
El·lipsi: supressió de paraules que se sobreentenen a unafrase. (la casa vella i la Ø nova)
Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic dels elements de l’oració. (e veig del Llobregat la platja serpentina)
Polisíndeton: repetició innecessària de conjuncions de coordinació. (que veig cares i pedres i les soques dels arbres)
Quiasme: disposició creuada de dos conceptes. (lliures de joia, de temença lliure)
-Recursos fònics: donen èmfasi al contingut delmissatge mitjançant el so
Al·literació: repetició de sons iguals o semblants en un vers. (que lentes les fulles roges de les veus)
Metaplasme: canvi fonètic que produeix l’alteració d’un mot. (en Pinxo va dir a en Panxo)
Onomatopeia: imitació de la fonètica d’un so. (el tic-tac d’un rellotge)
Paronomàsia: joc de paraules semblants. (visc al vesc que busco al bosc)
-Recursos lèxics i semàntics: relacióentre el significat de les paraules i el seu significat
Antítesi: dos antònims dins de la mateixa frase. (m’exalta el nou i m’enamora el vell)
Metonímia: designació d’una cosa amb el nom d’una altre amb relació. (es va beure l’ampolla (el contingut d’una ampolla))
Sinècdoque: utilització del nom del tot per la part o de la part per tot. (hi havia cent caps de bestiar)
Paradoxa: certesaaparentment contraria al sentit comú. (és quan dormo que hi veig clar)
Oxímoron: nom més l’adjectiu contrari. (gel abrasador)
Comparació o símil: relaciona un terme real i un imaginari. (com un pinyó és la boca que em captiva)
Epifonema: enunciació d’una sentencia que clou el text. (no hi ha cap llac tan clar com els teus ulls; ni cap vent tan subtil com els teus dits)
Hipèrbole: exageració desmesurada ques’allunya de la realitat. (trobaràs un indret verd i profund; com mai cap més n’hagis trobat al món)
Interrogació retòrica: formulació d’una resposta sense esperar resposta. (la suor de l’home de què menjarà)
Joc de paraules:
-Dilogia: un mot pren més d’un sentit. (en cap cap cap; el que cap en aquest cap)
-Calembour: la combinació de síl·labes de dues paraules permet crear una nova. (serèloquaç: la mar,; Marcel·la! Cela; amb doll de mots, els meus)
Metàfora: semblança entre dos termes. (els seus llavis són maduixes)
Personificació: atribució de qualitats humanes a essers irracionals. (el mar se les mirava)
Sinestèsia: associació de sensacions dels sentits. (color d’olor de poma)
Tòpics
-Ubi sunt?: (on són) enyorança de sensacions del passat.
-Captatio benevolentia: cridar l’atenció...