COMENTARI PEDAGOGIA DE L'ESPERANÇA

PEDAGOGIA DE L’ESPERANÇA


El llibre que he triat per a realitzar aquest treball es “Pedagogia de l’esperança”, del pedagog brasilé Paulo Freire.
M’he decantat per aquest llibre ja que Freire ha estat un autor de referència en diverses assignatures al llarg d’aquests anys a la universitat i aquesta ha estat l’oportunitat per conèixer una de les seves obres més a fons.
Una de les ideescentrals de les quals parla l’autor es anar contra el fatalisme.
Freire destaca la necessitat de l’utopia i l’esperança. L’utopia forma part de nosaltres i implica denuncia i anuncia, alhora que evita caure en l’adoctrinament.
L’autor entén l’utopia com a opció de l’home per a trascendir els processos d’adaptació del món i poder transformar-lo. I diu que aquest canvi sorgeix a partir de la imaginacióde les alternatives, que són inseparables de l’esperança.
Per això considera que l’utopia i l’esperança són necessèries, per tal de no acomodar-nos i per posar en marxa la nostre imaginació, la qual diu que és molt poderosa.
Considero que aquesta idea va lligada al que planteja Remei Arnaus al text tractat al marc aquesta assignatura al parlar de la importància de la pregunta, ja que l’autoradiu que fer-nos preguntes suposa no conformar-nos amb el que ens ve donat.
Per aquest motiu , l’educador ha de transmetre les possibilitats per a l’esperança i l’expectativa de canvi ja que sense ella no hi ha motivació per canviar les coses.
Considera que l’esperança es alló que ens mou, però no es suficient per transformar la realitat. Per a transformar el món cal comprendre’, i és comprénvivint, no només existint. Tot i que no només cal comprendre per transformar. D’altre banda, la desesperança ens anula, i per superar-la hem d’analitzar-la.
Una altre de les idees principals del llibre és la seva concepció sobre l’educació. Freire entén l’educació des d’una perspectiva llibertadora, emancipadora, no bancària.
Afirma que no es tracta d’educar a poble sinó amb el poble .
Diu que somlliures quan ens percebem com a éssers humans, i per a aconseguir aquesta consciencia caldrà l’educació. Des del seu punt de vista, l’educador ha de ser un recolçament per a que els educands trobin la solució als seus conflictes o  les seves preguntes. Han de fer una petita introducció i després deixar participar als educands. L’educador ha de potenciar la llibertat ,la creativitat i  la capacitatd’escollir de l’educand. L’educació a de mostrar la veritat, i els educadors han de mostrar les diferents visions del món i d’afavorir que els educands puguin llegir el seu propi món per transformar-lo.Però no s’educa només en una dimensió, sinó en totes, que a més estan interrelacionades.
També afirma que els educadors al ensenyar, aprenen i els educands al l’aprendre ensenyen. Ja que peraprendre has de tenir voluntat d’ensenyar, de debatre, exposar les teves idees alhora que per ensenyar has d’estar en voluntat d’aprendre, tot i que és un altre tipus d’aprenentatge.
L’educador ha de ser un model de coherència. Ha de defensar les seves pròpies idees i respectar les dels altres, perquè que existeixi el diàleg no ens fa iguals, sinó que cal que el diàleg estigui basat en el respecte.En relació a l’educació, Freire també considera que cal és partir dels educands. Recollir la seva experiència i començar a construir a partir d’ella. Penso que aquesta idea va totalment en concordància amb el pensament que exposa Remei a  l’article “Metodologías para la formación básica o apostar por una pedagogía para sujetos visibles “, concretament quan l’autora parla de l’importància de partirdel sí.  Tal i com suggereix Freire, Remei Arnaus considera que els subjectes han de ser el centre de la intervenció educativa, els quals hauran d’aportar la seva pròpia manera de dir, de fer, pensar i ser.
Cada persona concep l’educació de forma diferent depenent del seu context. He trobat una relació entre aquesta afirmació i un dels contiguts que hem tractat a l’assignatura de Disseny al...