Europa En La Era Global: "Del Bienestar Negativo Al Bienestar Positivo". Anthony Giddens

Activitat nº1 Ciència de l’Administració. Pastor Fernández, Laura
Lectura: Europa en la era global: "Del bienestar negativo al bienestar positivo". Anthony Giddens
1-. Què significa passar de l'estat del benestar negatiu a l'estat del benestar positiu? Quines són les principals diferències del paper de l'Estat en l'estat del benestar "clàssic" i en l'estat del benestar positiu?Per a A. Giddens, passar de l’Estat del Benestar negatiu a l’Estat del Benestar positiu significar anar un pas més enllà alhora de concebre l’actuació i els objectius que l’Estat del benestar ha de proporcionar al ciutadà.
En primer lloc, cal fer referència a la distinció principal que l’autor ens ofereix dels dos conceptes. L’Estat del benestar negatiu s’entén com un sistema de gestió del risco de seguretat, on l’Estat té l’objectiu de fer front als “cinc gegants”, tal i com expressa la teoria de W. Beveridge, els quals són: la necessitat, la malaltia, la ignorància, la misèria i la desocupació. L’autor troba que aquesta definició ha quedat obsoleta. Prefereix concebre el sistema del benestar com ”un intent positiu de procurar uns objectius vitals”. Amb aquest fi, Giddens proposacanviar els conceptes anteriors, de la teoria negativa, pels de autonomia o llibertat personal, la salut activa, l’educació, la prosperitat i la iniciativa respectivament. Conclou que la política social ha d’anar dirigida a assolir aquests objectius. Pretén deixar d’entendre l’Estat a partir d’una perspectiva negativa, i començar a prendre’l com a ent que treballa en objectius afirmatius.
Lesprincipals diferències que l’autor ens posa de relleu entre l’Estat del benestar tradicional i el positiu son que l’Estat tradicional defineix la seguretat com una reducció del risc i les prestacions com a drets, i no com a deures. Mentre que l’Estat del benestar positiu s’assimila a un Estat garant i inclou deures als drets amb l’objectiu que l’individu assoleixi una certa autonomia i autoestima. Pertal que entenem aquest raonament, Giddens ens presenta l’exemple en l’àmbit del treball, existeixen les prestacions per l’atur però hi ha l’obligació de buscar treball.

2-. Quina és la proposta de l'autor pel que fa a la relació de l'estat i el mercat en l'estat del benestar positiu?
L’autor creu que la millor situació que es pot donar en una societat, tot i que es difícil d’assolir, es la de“l’equilibri eficaç entre un mercat competitiu, un tercer sector o una societat civil consolidats i un Estat democràtic”. Arriba a aquesta conclusió ja que argumenta el perjudici que suposa el domini de cadascun d’aquests elements sobre els altres. En primer lloc, la superposició del mercat competitiu provoca que l’individu esdevingui considerat com un ciutadà-consumidor. En aquests context, és l’estatqui garanteix un mínim de competència amb la finalitat que no es creïn monopolis.
En canvi, en una superposició de l’Estat no es pot garantir la competència, per tant, tampoc es pot garantir la lliure elecció, la qual cosa fa que l’individu sigui considerat com un consumidor-ciutadà. “Tant les dictadures com les posicions ultraliberals no creen una societat equitativa o justa, ni les condicionsideals per al creixement econòmic a llarg termini”. Per tal d’entendre el sentit d’aquest raonament Giddens ens recorda l’exemple de Maragaret Thatcher al Regne Unit.
Afegeix també que la predominança dels mercats en una societat pot incrementar les desigualtats i existeix una motivació superior pels beneficis que pot donar el mercat que no pas per altres objectius que podrien aportar un majorbenefici social o col·lectiu. Amés, fa referència a l’augment que es donaria en la delinqüència o vandalisme.
Per aquestes raons Giddens es postula a favor d’una relació d’equilibri entre l’Estat i el mercat en l’Estat de benestar positiu.

3-. Quin paper juguen l'autonomia individual i l'activisme social en les transformacions de l'estat del benestar?
Segons Giddens, l’autonomia i...