HEGEL
Páginas: 17 (4092 palabras)
Publicado: 29 de abril de 2015
HEGEL
Per endinsar-nos en el seu sistema cal situar-nos en la metafísica anterior inaugurada per Parmènides, on el pensament grec introdueix la noció de la naturalesa (Physis), on la filosofia cristiana especialment amb Sant Agustí i Orígens introdueix la noció d'esperit o entitat, on el nominalisme de Ockam planteja que l'esperit es dóna en l'home i no en Déu, on Descartes introdueix el dubtemetòdic i contraposa la naturalesa i l'esperit, contraposició que es manté fins a l'aparició de Hegel.
La tasca de Hegel és precisar el que acobla la naturalesa i l'esperit en el tot l'univers. Per a Hegel la naturalesa i l'esperit tenen un fonament comú que tanca en si tot el que hi ha, constituint un tot, del qual emergeix tot el que existeix i retorna a ell. A aquest Absolut diu esperit. Aixíel punt de partida de la filosofia hegeliana és l'Absolut, entès com a fonament absolut de totes les coses. D'aquest punt inicial arrenca el sistema hegelià, com un titànic esforç per mostrar que l'Absolut ha de brollar de si mateix, per engendrar la totalitat de les infinites coses que després dirà naturalesa i esperit. El Absolut es posseeix a si mateix en la seva activitat fundant de tot el queexisteix i aquesta autopossessió és el concebre o concepte. Al concepte adequat de l'Absolut diu Hegel, Idea. També, igual que Parmènides, identifica ser i pensar en una mateixa i única realitat, que és l'esperit. La solució d'Hegel al problema entre la relació de l'ésser i el pensar consisteix a identificar a tots dos.
Filosofia Teòrica
La filosofia hegeliana es desenvolupa a través de tresgrans seccions, que són:
1. La Lògica: que tracta de l'Absolut o Idea en el seu ésser en si i per a si, on explica el dinamisme intern que l'anima i que determinarà la seva sortida fora de si, generant d'aquesta manera la natura i la història.
En efecte, tot atribut que vulgui predicar l'Absolut en el seu ipseïtat, només és cognoscible si sortim fora. Per això, si volem partir de l'Absolut hauremde prescindir de tota atribució i abordar directament. A aquest trobar immediatament en ell anomena Hegel "ser pur", que no és altra cosa que absoluta i radical buidor; si l'Absolut constitueix el fonament de la infinita multiplicitat de coses (entre les que es compta a l'home) és precisament a força de no ser res, si no és cap de les coses. Aquest no consistir en cap cosa, constreny l'Absolut a undinamisme interior per evitar no ser res. Aquest intent d'evitació del no-res, que l'Absolut ha de realitzar per mantenir-sent, és l'esdevenir.
2. La Filosofia de la Naturalesa: que tracta de l'Absolut o Idea en el seu ésser fora de si, on exposa el procés de la Idea en la seva autoalienació. Trobant l'Absolut contradictori en si mateix, surt de si mateix, engendrant el seu esdevenir, i enaquest esdevenir, es fa alguna cosa, un ésser en si o Naturalesa. Aquesta és l'encarnació contingent i múltiple de l'Absolut que esdevé en el temps, a través d'un procés dialèctic i teleològic (amb un sentit i una finalitat). Aquest sentit i fi és la autorecuperació de la Idea en la seva ipseïtat de la qual es va veure constreta a sortir, per evitar la contradicció que troba en si. El autodevenir del'Absolut, genera la natura i la història, realitats concretitzades de l'Absolut.
3. La Filosofia de l'Esperit: que tracta de l'Absolut o Idea que retorna a si mateixa, en el seu ésser dins de si. El procés dialèctic originat en i pel Absolut culmina després de la seva autoalienació a la natura i la història, en el retorn a la seva ipseïtat o Esperit Absolut que és l'estadi últim del procéscòsmic.
En resum, la Idea és primàriament absolut en si, buidor radical i el seu estudi és competència de la Lògica. Després, la Idea surt de si cap a l'altre, s'aliena i es espacialitza i temporalitza i llavors esdevé naturalesa i esperit. Les coses i els esdeveniments no són més que la Idea actuant dialècticament en l'àmbit espaciotemporal. Hi ha una organització progressiva de l'univers i la seva...
Per endinsar-nos en el seu sistema cal situar-nos en la metafísica anterior inaugurada per Parmènides, on el pensament grec introdueix la noció de la naturalesa (Physis), on la filosofia cristiana especialment amb Sant Agustí i Orígens introdueix la noció d'esperit o entitat, on el nominalisme de Ockam planteja que l'esperit es dóna en l'home i no en Déu, on Descartes introdueix el dubtemetòdic i contraposa la naturalesa i l'esperit, contraposició que es manté fins a l'aparició de Hegel.
La tasca de Hegel és precisar el que acobla la naturalesa i l'esperit en el tot l'univers. Per a Hegel la naturalesa i l'esperit tenen un fonament comú que tanca en si tot el que hi ha, constituint un tot, del qual emergeix tot el que existeix i retorna a ell. A aquest Absolut diu esperit. Aixíel punt de partida de la filosofia hegeliana és l'Absolut, entès com a fonament absolut de totes les coses. D'aquest punt inicial arrenca el sistema hegelià, com un titànic esforç per mostrar que l'Absolut ha de brollar de si mateix, per engendrar la totalitat de les infinites coses que després dirà naturalesa i esperit. El Absolut es posseeix a si mateix en la seva activitat fundant de tot el queexisteix i aquesta autopossessió és el concebre o concepte. Al concepte adequat de l'Absolut diu Hegel, Idea. També, igual que Parmènides, identifica ser i pensar en una mateixa i única realitat, que és l'esperit. La solució d'Hegel al problema entre la relació de l'ésser i el pensar consisteix a identificar a tots dos.
Filosofia Teòrica
La filosofia hegeliana es desenvolupa a través de tresgrans seccions, que són:
1. La Lògica: que tracta de l'Absolut o Idea en el seu ésser en si i per a si, on explica el dinamisme intern que l'anima i que determinarà la seva sortida fora de si, generant d'aquesta manera la natura i la història.
En efecte, tot atribut que vulgui predicar l'Absolut en el seu ipseïtat, només és cognoscible si sortim fora. Per això, si volem partir de l'Absolut hauremde prescindir de tota atribució i abordar directament. A aquest trobar immediatament en ell anomena Hegel "ser pur", que no és altra cosa que absoluta i radical buidor; si l'Absolut constitueix el fonament de la infinita multiplicitat de coses (entre les que es compta a l'home) és precisament a força de no ser res, si no és cap de les coses. Aquest no consistir en cap cosa, constreny l'Absolut a undinamisme interior per evitar no ser res. Aquest intent d'evitació del no-res, que l'Absolut ha de realitzar per mantenir-sent, és l'esdevenir.
2. La Filosofia de la Naturalesa: que tracta de l'Absolut o Idea en el seu ésser fora de si, on exposa el procés de la Idea en la seva autoalienació. Trobant l'Absolut contradictori en si mateix, surt de si mateix, engendrant el seu esdevenir, i enaquest esdevenir, es fa alguna cosa, un ésser en si o Naturalesa. Aquesta és l'encarnació contingent i múltiple de l'Absolut que esdevé en el temps, a través d'un procés dialèctic i teleològic (amb un sentit i una finalitat). Aquest sentit i fi és la autorecuperació de la Idea en la seva ipseïtat de la qual es va veure constreta a sortir, per evitar la contradicció que troba en si. El autodevenir del'Absolut, genera la natura i la història, realitats concretitzades de l'Absolut.
3. La Filosofia de l'Esperit: que tracta de l'Absolut o Idea que retorna a si mateixa, en el seu ésser dins de si. El procés dialèctic originat en i pel Absolut culmina després de la seva autoalienació a la natura i la història, en el retorn a la seva ipseïtat o Esperit Absolut que és l'estadi últim del procéscòsmic.
En resum, la Idea és primàriament absolut en si, buidor radical i el seu estudi és competència de la Lògica. Després, la Idea surt de si cap a l'altre, s'aliena i es espacialitza i temporalitza i llavors esdevé naturalesa i esperit. Les coses i els esdeveniments no són més que la Idea actuant dialècticament en l'àmbit espaciotemporal. Hi ha una organització progressiva de l'univers i la seva...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.