les lleis de mendel


LES LLEIS DE MENDEL
(Correcció)


Gregor Mendel
Va néixer a Heinzendorf,el 20 de juliol de 1822. I va morir a Brünn,el 6 de gener de 1884).
Durant dos anys va estudiar física i matemàtiques a l'Institut Filosòfic Olmütz. Va ingressar al monestir d'agustins de Brünn (avui Brno, República Txeca) i als vint anys es va convertir en un novici agustí i va adoptar el nom de Gregor. Va iniciarun curs de quatre anys d'estudis al Col·legi Teològic de Brünn en 1845 i va ser ordenat sacerdot el 1847.
Passat algun temps va començar a treballar com a professor suplent a l'Escola Tècnica de Brünn on es va dedicar de forma activa a investigar la varietat, herència i evolució de les plantes en un jardí del monestir destinat als experiments. Entre 1856 i 1863 va conrear i va estudiar almenys28.000 plantes de pèsol analitzant amb detall set parells de característiques de la llavor i la planta. Gràcies als seus nombrosos experiments va aconseguir l'enunciat de dos principis que més tard serien coneguts com a lleis de l'herència. Les seves observacions van portar també dos termes que seguim utilitzant-ne en la genètica en l’actualitat: dominant i recessiu.
L'anomenada llei de launiformitat dels híbrids de la primera generació, diu que quan es creuen dues varietats d'individus de races pures ambdós homozigots per a un determinat caràcter, tots els híbrids de la primera generació són iguals fenotípicament.
Totes les investigacions fetes, les va publicar en la seva obra al 1865 “Experiments d'hibridació en plantes” (“Versuche über Plflanzenhybriden”), on descrigué la transmissióde caràcters d'una generació a una altra en algunes espècies i varietats de pesoleres. En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte, no fou fins al 1900, setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fou redescobert de forma simultània per Hugo de Vries,Correns i Tschermak, divulgant l'obra del frare de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la genètica.

Leslleis de Mendel
Les lleis de Mendel són un conjunt de regles bàsiques sobre la transmissió per herència de les característiques dels organismes pares als seus fills. Aquestes regles bàsiques d'herència constitueixen el fonament de la genètica. Les lleis es deriven del treball realitzat per Gregor Mendel publicat l'any 1865 i el 1866, encara que va ser ignorat per molt de temps fins a la sevaredescobriment en 1900.
Llei de la Dominància
a primera cosa que Mendel va descobrir va ser que, si s’encreuaven dos individus diferents però homozigòtics (purs), tenien una descendència uniforme (tots iguals).
Per assegurar-se que una planta era homozigòtica, Mendel l’encreuava amb ella mateixa i vigilava que els descendents fossin iguals que la progenitora.
Quan encreuava una planta homozigòticade llavors grogues amb una altra també homozigòtica però amb llavors verdes, les plantes resultants només produïen llavors grogues. La planta AA només produïa gàmetes A, i la planta aa, només gàmetes a.
El que passava era que, d’alguna manera, el color verd d’un dels pares no apareixia en la descendència. Aquest fet s’anomena dominància: el caràcter «color de la llavor» s’hereta per mitjà d’unparell d’al·lels, un al·lel dominant, que correspon a «groc» (A), i un al·lel recessiu, que correspon a «verd» (a); els pares eren homozigòtics AA i aa (groc i verd), cosa que fa que els fills siguin heterozigòtics Aa i de color groc, perquè l’al·lel dominant no deixa que el recessiu s’expressi.

Primera llei de Mendel:"Llei de la segregació"
Aquesta llei estableix que perquè ocorri lareproducció sexual, previ a la formació dels gàmetes cada al·lel d'un parell se separa de l'altre membre per determinar la constitució genètica del gàmeta fill.
En el seu experiment, Mendel va creuar diferents varietats de llavors d'individus heterozigots (diploides amb dues variants al·lèliques del mateix gen: Aa) de la primera generació (F1) de l'experiment anterior.
De l'encreuament va obtenir...