TRABAJO DEL APEGO EN EL AULA

PRIMERA PART
En aquesta primera part del llibre es remarca que existeix a les escoles un grup
d’infants difícils d’ensenyar i que manifesten una actitud incoherent a l’hora de
relacionar-se i aprendre. Estudis van concloure que els infants amb estatus
socioeconòmic baix, de sexe masculí i amb problemes de conducta eren més
propensos a mantenir una conducta negativa a l’escola.
Aquestamanera de ser i actuar a l’escola es relaciona amb la Teoria del Apego de
J.Bowly. L’autor planteja que la separació produïda entre el nen petit i la figura d’apego
és, per si mateixa, pertorbadora i subministra les condicions necessàries com per que
s’experimenti amb facilitat una por molt intensa. Així, quan el nen visualitza una
separació sorgeix, en aquest, cert grau d’ansietat.
El queplanteja Bowly en la seva teoria és que l’estat de seguretat o ansietat d’un nen
o adult està determinat en gran mesura per l’accessibilitat i capacitat de resposa de la
seva figura principal d’apego. Així, la seva teoria defensa tres postures bàsiques:
-

Quan un individu confia en tenir la presencia i el suport de la fugura d’apego
sempre que la necessita, serà menys propens a experimentar porsintenses o
cròniques.

-

Les diverses expectatives referents a l’accessibilitat i la capacitat de resposta
de la figura d’apego creada per diferents individus durant els seus anys de vida
immadurs constitueixen un reflexe relativament fidel de les seves experiències
reals.

-

La confiança es va adquirint gradualment durant els anys d’immaduresa.

D’aquesta manera, ens adonen queel principal, i més important, problema d’aquests
infants és que no han tingut una figura d’apego suficientment estable i segura. Així
doncs, els nens ja hauran viscut experiències de conducta acceptable y no acceptable
i hauran desenvolupat un sentit de la moral amb la qual donaran front a l’escola.

Podem afirmar que els infants estan exposats a una quantitat considerable
d’experiènciessocials o emocionals que els condicionen en major o en menor mesura.
La manera de comportar-se és, molts cops, la resposta a una experiència angustiosa
amb la qual cosa, com a mestre, és important ser conscient de la conducta de l’infant i
intentar desxifrar quina és la causa. D’aquesta manera, podem concloure que l’aparent
comportament irracional o inadmissible que molts cops mostren aquestsnens sempre
1

Silvia Manzano Carrasco
Grup 4A
té algun significat tal i com queda plasmat en els casos que ens presenten al capítol
dos del llibre, on es relaciona la conducta, observada i experimental en l’aula, amb les
dificultats per concentrar-se i pensar en una tasca que presenta un alumne preocupat
per problemes no resolts del passat o dificultats actuals.

A més, aquets casos tambémostren que les experiències viscudes per un infant,
sense una base segura ni estable des de la infància, té una repercussió directa en
l’aprenentatge, en la conducta, en la personalitat i en la capacitat de comunicar-se de
l’infants. Així doncs, vincular les experiències alienes a la escola amb el comportament
dins de l’escola pot ajudar a donar sentit a la confusió que plantegen aquestsinfants.
SEGONA PART. Vincles entre l’apego i l’aprenentatge
En aquesta segona part del llibre és fa un recull dels tres tipus de conductes que
manifesten un apego insegur. El primer apego que es pot descriure és l’apego
evitatiu, que fa referència als alumnes que no poden demanar ajuda.
S’ha pogut observar que les mares dels nens que tenen aquest tipus d’apego
manifesten una menor sensibilitatcap als seus nadons, és a dir, que tenen una
tendència a “rebutjar el contacte físic amb els nadons” i una tendència a estar
malhumorades. D’aquesta manera, els nens, com a conseqüència de la resposta de la
conducta de les mares, tendeixen a evitar, en lloc de buscar, el contacte matern en els
moments d’ansietat.
Aquest tipus de nens solen descriure’s com infants hostils, socialment...