Cine en alemania
Abans d’iniciar-se la guerra la majoria d’artistes i directors eren jueus, i amb l’arribada del nacionalsocialisme al poder, aquests van haver desortir del país causant així una disminució cinematogràfica. Així la industria va passar a mans del Ministeri de Propaganda i Goebbels, ministre i gran amant del cinema, va veure en aquest una bonaeina per als seus propòsits. La propaganda organitzada per aquest ministeri es caracteritzava per tractar els temes amb un to agressiu i fanàtic i escollir els canals de propaganda segons el tema i laconjuntura particular del que es volia transmetre. Tot i que el Ministeri no s’interposava en el treball dels estudis, hi exercia una censura dient allò que no es podia mostrar a les pel•lícules.Normalment s’utilitzaven documentals on els arguments i textos eren revisats per el mateix ministeri.
Durant la guerra Alemanya va tenir una indústria cinematogràfica nacionalitzada, amb l’objectiu derestar influència a la indústria nord-americana i per a impulsar l’exportació de pel•lícules que preparessin el terreny al seu exèrcit. Tot i així aquests objectius no van arribar a aconseguir-se perquèles produccions alemanyes mai van ser acceptades a l’exterior. L’inici de la guerra va ocasionar problemes com la falta de materials. Per aquest motiu el 1941 la UFA Film GMBH, l’estudicinematogràfic més important a Alemanya en aquesta època, va assumir tot el control de la seva indústria, i es va crear una organització vertical dirigida per un departament estatal que centralitzava lesoperacions.
Per causa de la guerra i la reorganització de l’economia per a satisfer les necessitat bèl•liques, el 1940 la producció cinematogràfica va disminuir un 50%, tot i que el nombre d’espectadors no vadecaure ja que volien trobar una distracció per a oblidar l’estat de guerra. Els arguments dels films, supervisats per Goebbels, comprenien histories èpiques del passat alemany, especialment de les...
Regístrate para leer el documento completo.