Dislexia, disgrafia y disortografia

LA DISLÈXIA
La dislèxia. Algunes característiques:

La dislèxia és la dificultat per a la distinció i memorització de lletres o grups de lletres, falta d’ordre i ritme a la col•locació, i mala estructuració de les frases, afectant tant a l’escriptura com a la lectura.
Distingim la dislèxia adquirida de la dislèxia evolutiva o de desenvolupament (ens centrarem en aquesta última).L’etiologia de la dislèxia no és precisa. S’han trobat dos tipus de problemes que poden condicionar la seva aparició:
- Factors neurològics: les persones tenim una especialització de l’hemisferi esquerre per al processament lingüístic, però els dislèxics tenen una taxa de processament inferior. Les disfuncions neurològiques són més clares en les dislèxies adquirides, a l’existir una lesió.
- Factorscognitius: Els principals dèficits cognitius que podem veure són:
o Dèficits perceptius i de memòria:
Es presenten problemes perceptius quan els estímuls són etiquetats verbalment, és a dir són dificultats amb la codificació verbal i fonològica.
o Dèficits del processament verbal:
No hi ha problemes conceptuals, sinó a l’hora d’abstraure i generalitzar la informació verbal en tasques detransferència d’informació o per a establir integracions visoverbals.

Hi ha una gran proliferació de llistes de símptomes dislèxics. Les característiques de la dislèxia poden agrupar-se en conductuals (ansietat, fatiga, desinterès, etc) i en escolars (problemes, bàsicament, amb la lectura, escriptura i aritmètica).
S’ha defensat molt la detecció precoç, els indicadors primaris per a la futuradislèxia apareixen a dos nivells: a la parla i el llenguatge (dislàlies, vocabulari pobre, falta d’expressió i comprensió) i a la psicomotricitat (problemes amb l’esquema corporal, dificultats sensoperceptives, malaptesa motriu, escriptura en mirall).

Per a fer una classificació dels tipus de dislèxia, cal tenir en compte que hi ha diversos síndromes dislèxics.
a) El síndromes audiofonològicsi visoespacials:
Hi ha dos tipus de dislèxia: l’auditiva (problemes per a diferenciar, analitzar i nomenar els sons de la parla) i la visual (dificultats a les tasques de percepció i discriminació visual).

D’altra banda, a través dels patrons de lectura i ortografia distingim la dislèxia disfonètica (dificultat per integrar lletra- so), la diseidètica (deficiència per percebre paraulescompletes) i l’alèxica (problemes d’anàlisi fonètic i de percepció).
Finalment també hi ah dos subtipus de dislèxia del desenvolupament: l’audiolingüística (retràs del llenguatge, dislàlies, anòmia, etc) i la visoespacial (problemes d’orientació, agnòsia digital, mala cal•ligrafia, etc).
b) Els síndromes de trastorns lingüístics, de descoordinació articulatòria i grafomotora, i de trastornsperceptius visoespacials, i seqüenciació disfonètica i memòria verbal.
Trobem tres subtipus dislèxics: el de trastorn del llenguatge (dificultats auditives, de la comprensió i discriminació de sons, anòmia), la de trastorns visomotors (problemes a l’articulació de la parla, combinació de sons i les habilitats grafomotores), i les alteracions visoperceptives (trastorns visoespecials, memòria idiscriminació visual). També podem afegir el de seqüenciació fonètica i el de memòria verbal.
c) Síndromes caracteritzats per problemes de processament sintàctic, semàntic i fonològic.
a. Dislèxia fonològica: dificultat en el component fonològics, problemes per accedir al significat).
b. Dislèxia morfèmica: pertorbació al processador visual que origina distorsions al format i extensió de la paraula,al llegir i escriure.
c. Dislèxia visual analítica: trastorn en la funció analític que alenteix la funció, provocant problemes a la identificació de les característiques posicionals de les lletres.

Models explicatius. Com llegeixen i escriuen els nens?

L’aprenentatge de la lectoescriptura requereix l’adquisició gradual de certs processos. Els dèficits en aquests processos poden...