Dislexia disortografia i disgrafia

Índex

1. La dislèxia ................................................................. pàg. 2
2. La disortografia........................................................... pàg. 5
3. La disgrafia................................................................. pàg. 7
4. Conclusió final i opinió personal sobre el llibre.......... pàg. 9

1. La dislèxia

Etimològicament, la parauladislèxia, significa dificultat de la parla o la dicció. No obstant, aquest terme, comprèn una dificultat en l’aprenentatge de la lectura. Aquest trastorn apareix en subjectes amb una intel•ligència normal o superior, sense danys neurològics o físics.

Segons Critchley (1970), és “el trastorn que es manifesta amb la dificultat per aprendre a llegir, malgrat la instrucció convencional, intel•ligènciaadequada i oportunitats socioculturals. Es deu a una incapacitat cognitiva fonamental, freqüentment d’origen constitucional”.

Es poden distingir dos tipus de dislèxies; la dislèxia adquirida (per traumatisme o lesió cerebral) i la dislèxia evolutiva o de desenvolupament (per dèficits maduratius).
Es difícil identificar una causa única generadora de la dislèxia però hi podem trobar diferentsfactors que la desencadenen:
 Neurològics: relació amb la dominació cerebral i de lateralitat. Apareix una carència en l’hemisferi del llenguatge on falta domini cerebral o està incomplet.
 Cognitius: dificultat per codificar i elaborar informació lingüística ja sigui dèficits perceptius en la memòria o en el processament verbal.
 Conductes i escola: Destaca l’ansietat que condiciona al nen i lainseguretat per causa de la fatiga. També mostren un cert desinterès ja que no els motiva les baixes qualificacions i per tant, falta de motivació i de curiositat. Dificultat en la majoria de matèries però sobretot matemàtiques (manipulació dels números) i les llengües, així com la historia( successió temporal), geografia (coordenades) i geometria ( problemes en les relacions espacials).
Lescaracterístiques més comuns són: problemes articulatoris i un vocabulari pobre, falta d’expressió i comprensió verbal deficient. En l’àmbit de la psicomotricitat tendeixen a tenir dificultats en l’estructuració i del coneixement del esquema corporal, dificultats sensoperceptives, responsables de la confusió entre colors, formes etc.; dificultat motriu en exercicis manuals i de grafia, confusió delletres com p per q o c al revés.

Existeixen varis subtipus de dislèxia, segons els síndromes:
 Audiofonològics i visoespacials: Es troben dificultats en la percepció i discriminació visual (orientació, mida, forma, grups de lletres...) i discriminació auditiva (no diferenciació dels sons de la parla, dificultats en analitzar i anomenar sons...) En són clars exemples la dislèxia disfonètica,la diseidètica o l’alèxica.
 De trastorns del llenguatge, visomotors i visoperceptuals: Llenguatge (dificultats auditives, no hi ha comprensió ni discriminació de sons), visomotors (problemes d’articulació, difícil combinació de sons, poques habilitats grafomotrius) i visoperceptuals (problemes de memòria i discriminació visual).
 Sintàctics, semàntics i fonològics: Trobem la dislèxiamorfèmica (distorsió de l’extensió i de format de la paraula), la dislèxia fonològica (dificultat de la representació sonora del grafema i dificultat, per tant, per accedir al significat) i la dislèxia visual analítica (problemes d’identificació de les característiques posicionals de les lletres).

L’avaluació de la dislèxia es fa des de la neuropsicologia i la psicolingüística.
Des de l’avaluacióneuropsicològica, s’observaran les capacitats que te el nen i de quines estan afectades. Ho farà a través de proves formals (test) i de proves informals (més individualitzades i amb els ítems preparats específicament per un professional). S’observarà l’historial evolutiu, l’educatiu, el mèdic, i el social.

Les àrees d’interès per a l’observació són:
 La percepció (auditiva i visual)
 La...