El Renacimiento

Tema 7
El Renaixement


1. Característiques del Renaixement

És l’ època de la humanitat que va des el començament del segle XVI fins a la segona meitat del segle XVII.

El Renaixement va suposar, sobretot, una nova manera de concebre el món. Va ser una etapa de canvis profunds en nombrosos àmbits de la vida humana: en la política, l’economia, la religió, la cultura, l’art, la ciència,etc.

El Renaixement es fonamenta en l’ Humanisme, que és el moviment cultural característic del Renaixement. L’ Humanisme és el corrent erudit i filosòfic del Renaixement, que prepara el terreny per a la florida de les arts i dels grans descobriments científics i tècnics de l’edat moderna. El Renaixement suposa l’expansió de l’ideari humanista forjat a Itàlia des del segle XIV, i es fonamenta enuna visió antropomòrfica del món (contrària a la visió teocèntrica de l’Edat Mitjana). Leonardo da Vinci, en el dibuix del cos d’un home dins d’un cercle, simbolitza la nova visió del cosmos:

[pic]

Els humanistes proclamen la importància fonamental de l’individu en l’univers i entenen que només en l’època clàssica s’havia pres l’home com la mesura de totes les coses i que només en aquelltemps les manifestacions culturals se centraven en ell. D’aquí que es dediquin a la tasca de recuperar i difondre els autors clàssics, als quals prenen com a models. Els antics són el model dels moderns: s’hi estudia a fons el grec, es reivindica l’obra de Plató, la gramàtica llatina es pren com a model...

El Renaixement fa el paper d’alliberador de l’ésser humà, que es retroba a ell mateix is’aboca a l’empresa entusiasta de conquerir un món que se li ofereix fet a la seva mesura.

Les ciutats creixen en detriment de la població rural. Hi apareix una nova classe social: la burgesia urbana. Augmenten les activitats industrials i comercials, i pren molta importància el diner com a valor de canvi. Progressivament la noblesa, a mesura que el sistema feudal entra en crisi, es va fentcortesana.

Políticament, ens trobem amb monarquies autoritaristes, que tenen la figura de la cort i del cortesà com a eix central. La noblesa perd el poder a favor del rei, tot debilitant-se el sistema feudal. El cortesà és un protagonista masculí, educat, intel·ligent i culte, ben relacionat en el cercle de la cort, on resideix, i apte per a tots els àmbits de la vida. Valent, bon soldat, fidel alpríncep, és alhora un hàbil conversador i té nocions de poesia, música i pintura.

La inquietud intel·lectual i l’ànsia per descobrir els secrets del món incentiven el desenvolupament de la ciència. S’estudia el cos humà i s’escruta l’univers. Al Renaixement corresponen, per exemple, el descobriment de la circulació de la sang (Miquel Servet) i els estudis astronòmics de Copèrnic i Galileu.

Elscercles cortesans esdevenen centres d’irradiació artística, ja que la cultura serà patrocinada (i controlada) pels mecenes (gent de la cort: el papat, els ducs de Màntua, Felip II).

Triomfa l’erasmisme (Erasme de Rotterdam) : la defensa de l’individu i l’amor al coneixement. Aquest moviment és acollit per la majoria dels escriptors i pensadors renaixentistes (Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig,Miguel de Cervantes, entre d’altres).

Relacionats amb aquest nou esperit, apareixen nous ordes religiosos; per exemple, la Companyia de Jesús (els jesuïtes), fundada per Sant Ignasi de Loyola. Cal destacar, d’altra banda, l’obra mística de Santa Teresa de Jesús i de San Juan de la Cruz.

L’Església es troba en plena efervescència renovadora: els renovadors reclamen una modernització de la lavida espiritual i un rebuig de les formes medievals de religiositat (es vol fomentar la lectura directa i personal de la Bíblia, la pregària individual...).

Així mateix, l’Església s’enfronta amb el poder civil i es produeix la ruptura de la unitat religiosa. A Anglaterra, Enric VIII trenca amb l’Església catòlica i crea l’Església anglicana (el rei n’és el cap). D’altra banda, l’alemany...