El teatre

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1696 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 7 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
El teatre.
10.1 El text teatral
El text teatral és el text previ a l’espectacle, el teatre, que consisteix en la representació d’uns fets que protagonitzen uns personatges davant d’un públic.
Aquests escrit presenta dos nivells textuals: el diàleg dels personatges i les acotacions, que són tot el que no diuen els personatges, ja siguin les que indiquen quines accions ha de fer cadascun d’ells,les que indiquen sobre aspectes tècnics, etc...
En una obra es reconeixen les acotacions perquè estan entre parèntesis i amb una lletra diferent.
No hi ha cap narrador que ens expliqui què passa, per això hi ha un punt de vista que orienta la nostra percepció de la trama.
El diàleg teatral pot tenir diverses funcions:
* Dramàtica: el diàleg es una forma d’acció.
* Caracteritzadora: espresenten els personatges amb el diàleg.
* Narrativa: el diàleg ofereix informació al públic sobre la part de la trama que transcorre fora d’escena.
* Ideològica: el diàleg és al servei de la transmissió d’idees o valors.
* Poètica: els personatges utilitzen convencionalment el vers per comunicar-se entre ells com si fos una cosa habitual.
L’obra teatral es divideix en escenes, quealhora s’agrupen en actes.
Elements del text teatral:
* L’acció, el temps i l’espai
Tota obra teatral es configura en aquests tres marcs referencials, que comparteixen una realitat patent, una latent i una absents.
* Els personatges
Formes de caracterització:
-Explícita o implícita: directament pel que diu el mateix personatge.
-Verbal o extraverbal: per les paraules o lagestualitat.
-En presència o absència: si el personatge es mostra ells mateix, o bé si el coneixem pel que expliquen d’ell altres personatges.
Segons el canvi de caracterització:
-Fixos: possibilitats de variació limitades. És el mes freqüent.
-Variables: presenten unes variacions molt marcades.
-Múltiples: tenen caracteritzacions diferents.
Principals gèneres dramàtics:
* Tragèdia: elspersonatges han d¡enfrontar-se a un destí advers que els acaba destruint. Simbolitza que la llibertat humana és força reduïda.
* Comèdia: presenta personatges de la realitat enfrontats a conflictes quotidians que solen acabar bé.
* Altres gèneres
-Tragicomèdia: fa compatibles els elements de la tragèdia i la comèdia.
-Drama: conflicte tràgic entre l’individu i la societat.
-Òpera: s’afegeixmúsica a una tragèdia o drama.
-Opereta: s’afegeix musica a una comèdia.
-Teatre breu: entremès i sainet.
10.2 El teatre medieval.
Segons els objectius que perseguien, es pot agrupar en tres grans blocs:
* De diversió, a càrrec de joglars, basades en el mim, la dansa o la música. Eren textos de caràcter humorístic i carnavalesc.
* De ritu civil, preparades pel poder laic. Lescelebracions entorn del poder es manifestaven en formes de gran espectacularitat i molt ritualitzades.
* De caràcter edificant, preparades per l’Església. Entre els S.IX i XIII es desenrotlla l’anomenat drama litúrgic en llatí, que consisteix en seqüències que contenien passatges dels evangelis. Cap al S.XIV i fins al XVI, això es va fer en català i va ser més teatral. S’agrupa en els següents ciclestemàtics: veterotestamentari, els cicles de Nadal i el de la Passió ( danses macabres o de la mort), assumpcionista, hagiogràfic.
10.3 El teatre renaixentista i barroc.
El teatre del Renaixement manté continuïtat amb el medieval. Al costat d’això trobem noves formes de teatre religiós d’influència castellana, com els autors sacramentals.
El teatre profà es va moure entre la tradició popular isatírica en les farses. El cortesà mostra diàlegs catalans o bilingües. Al costat d’això també hi havia teatre culte en llatí practicat pels humanistes imitant la comèdia i tragèdia clàssiques.
Durant el barroc, el teatre castellà del segle d’or va penetrar a Catalunya, ja sigui amb Lope de Vega, el teatre profà o Francesc Vicent Garcia.
Un dels principals autors del barroc, Francesc...
tracking img