Elogi a l'ombra

Biografia

Junichiro Tanizaki. Japó (Tòquio, 1896 - 1965)

Novel·lista japonès nascut a Tòquio en 1896 i mort en la mateixa ciutat en 1965. És considerat per molts com la pedra angular de la novel·la contemporània del Japó juntament amb altres autors menjo Mishima, Abe, Kawabata o Soseki.

Tanizaki ha jugat un paper principal en el dramàtic entrecreuament de la cultura i l'art d'Orient iOccident, en la modernitzaciódevastació del segle XX.

Gairebé tota la ficció de Tanizaki tracta del conflicte entre els valors tradicionals i les idees modernes de l'amor i la bellesa. Els seus primers relats curts, entre els quals es troba El tatuador (1910), mostren la influència dels simbolistes francesos i de l'escriptor nord-americà Edgar Allan Poe. Hi ha qui prefereix les ortigues (1929),considerada una de les seves millors novel·les, descriu una relació marital desgraciada dintre dels valors culturals canviants de Japó, un tema en el qual insisteix magistralment en Elogi de l'ombra (1933). La novel·la Les germanes Makioka (1943-1948) també tracta sobre l’invasió de la vida moderna en els valors tradicionals. La seva obra posterior a la II Guerra Mundial, per exemple La neu tènue(1947), novel·la de 1.400 pàgines, o Diari d'un boig (1961-1962), assenyala una volta a l'erotisme dels seus començaments. Tanizaki va escriure, al 1934, un influent manual d'estil literari.

L'elogi de l'ombra (1933) és el seu assaig més transcendent. Aquí emergeix el coneixement de l'art japonès travessat per una tradició ancestral. Tanizaki es concentra en una reflexió sobre l'arquitecturatradicional nipona. El mètode comparatiu, la indicació de diferències respecte a l'Occident, permet la major comprensió de l'específic gust estètic japonès en relació amb la construcció de temples, cases i objectes. L'Occident prefereix el lluminós, el polit, el lluent i sense taques, el rectilini i harmoniós. El Japó, en canvi, segons adverteix Tanizaki, opta pel poder suggestiu de l'ombra il'asimètric. La penombra, l'opacitat, l'espai buit, i fins i tot la pàtina en els objectes, expressen un rerefons profund, proper, que constitueix les coses. La penombra, el clarobscur, les entonacions de l'ombra, alliberen vetllats reflexos del buit que el Japó tradicional, sota l'influx del zen, intueix com l'íntima trama de l'ésser.

1. Memòria

No hi ha, en el text de Tanizaki cap mena de queixacap a aquest ritme frenètic amb el qual els artilugis d'occident han repoblat el món. Tot el contrari, hi ha un entusiasme enorme per servirse d'alguns d'ells per a re-configurar, especialment, certs espais arquitectònics.

Però, això sí, el que rebutja Tanizaki és la indiferència cap a allò que ha donat forma a una manera particular d'estar, de comprendre i d'actuar en el món per part de lacultura japonesa.

Elogi de l'Ombra és un exercici d'admiració cap a aquesta forma particular de construir món, basat en la reconstrucció de les petjades deixades en l'espai. Aquestes petjades són la memòria d'una tradició. Una tradició que no es concep ni com un sac abarrotat de coses inservibles, ni com l'únic referent per a la creació, sinó com la possibilitat d'enriquiment. És la possibilitatmateixa del present. S'està aquí perquè hi ha memòria.

Així, més enllà dels calders tradicionals, els excusats de fusta o els shoji, existeix una essència que configura i determina l'experiència de l'espai a Japó. Aquesta essència és l'ombra.

2. Ombra

L'ombra és un intermedi de temps i espai; un espai tèrmic. I és en aquest intermedi on sorgeix l'experiència del sentit.

3. ProgramaDavant la ploma estilogràfica, Tanizaki es pregunta com hauria pogut ser la forma d'aquest instrument si hagués estat inventat per un oriental.

Les formes que han anat emergint, i poblant el món a partir d'occident, duen inscrit clarament el programa del lumínic: centelleigs, polidesa, blancor, i per tant higiene, són el resultat d'una manera específica de concebre i de crear. La resplendor...