Elogia de la feblesa

|
TREBALL DE LA LECTURA LLIBRE BIOGRÀFIC - NARRATIU |
Elogi de la feblesa |
|
Damian Cordero Escolar |
28/10/2011 |

|

Desprès d’haver sentit la història de l’Alexandre, perquè més que una lectura m’ha semblat ser el tercer en una taula rodona, a l’hora de fer el cafè, on en comptes de dir la meva només observa i escoltava el personatge per coneix-se’l, recuperar el tempsperdut i posar-me al dia de totes les seves vivències. Aquesta historia m’atrau des del principi, em va tocar llegir el petit fragment que van repartia a classe i vaig apostar per ella. Només amb el títol em va vindre al cap el curtmetratge el circo de las mariposas que també parla de la força de veure més enllà de la feblesa aparent. Són dos punts de vista i dos personatges diferents, però el actorque el protagonitza te moltes semblances amb l’Alexandre.
M’agradaria començar, abans que per tot els elements que es poden veure que ens formen i ens ajuden a formar l’ identitat, per les coincidències, sort o destí, que ens fan únics, que ens posen noms, ens porten a llocs i fan que ens creuem amb milions de cares diferents. L’Alexandre al primer capítol les anomena tombarelles, el gira i gira,que ell van fer que la diferencia sigues visible a simple vista, una atetosi, ofegament per culpa del cordó umbilical, fa que actualment li costi coordinar moviments i parli lentament. Però no solament això, també va fer que el separessin de la mare només néixer, que anés a un centre especialitzat, que seguis moltes teràpies, que només veies la família el cap de setmana i que trobes a tota la gentque te unes línies en aquesta història.
Observant el diàleg em sobta la força i les ganes que l’ Alexandre desprèn, els molts cops que no deixa acabar les preguntes, la “impaciència” que te em contar la seva història i no deixar-se res al tinter. Em pregunto don la deu treure, però es ven clar es un lluitador, un currante del que ell anomena “l’ofici de ser home”. Sap que qualsevol cosa quevulgui fer per a ell serà un esforç doble, que depèn d’ ell mateix per arribar a la meta i que quan arribi apareixerà una de nova. No obstant no s’arronsa, te confiança plena en les seves possibilitats, no recordo cap no puc en tota l’estona. Confiança, aquesta es una de les claus, no es innata te la tenen que donar, i en tot aquest relat ve explícitament de la mà de la família, la maquina d’escriureés un clar exemple, els seus pares no van fer cas de les recomanacions dels professionals que no aconsellaven que l’ Alexandre no en fes ús. La confiança de donar-li la llibertat de ser qui vulgui ser, les ales de l’ autonomia que posen la independència més a prop i la que t’aixeca quan caus perquè ho tornis a intentar. Confiança que quan falta ens vesteix de dubtes, ens limita i esborra elssomnis i la nostra capacitat de somiar.
Em parlat una miqueta de la família, un de tants contexts o móns, que ens influeixen durant tota la vida. No ens podem entendre sense el que ens envolta: el centre, l’ institut, la universitat, la feina, la societat, la norma, el any que vivim, el mar i la muntanya, el grup d’amics, la família, ... resumin sense tot on podem interactuar. Però sense oblidar quetots són diferents i tenen el seu propi funcionament, cal un esforç per la nostra part per comprendre’l i adaptar-nos de la millor manera. El canvi que viu el protagonista quan passa del centre al institut és un clar exemple l’Alexandre a d’observar, d’entendre aquest nou funcionament, l’enveja, el comportament amb el cos o com mostrar els sentiments són noves lleis que ha de gestionar. A part deles noves normes em de comptar la cultura, pilar fonamental de qualsevol societat i que ens mostra una gran part del com es aquesta estructura social, gustos, tendències, inquietuds, es a dir, el que omple una gran part del esser i de les seves relacions. Per això, el situar-nos en aquest mons i el com ens veuen es part essencial per crear la nostra marca pròpia. Aquestes dues perspectives de...