Historia

Metròpolis: Són els països conqueridors que envaeixen uns territoris o països i
en treuen profit. Colònies: Són els països conquerits, els quals, sense facultat per
decidir per si mateixos es veuen sotmesos a explotació. Neocolonialisme: És el
procés descolonitzador que farà que cap al 1975 ja no hi hagi cap territori colonial
al món. Accepta petits enclaus. Revolució Cultural: Va ser lacampanya que Mao
va llançar contra alguns dirigents, a qui va acusar d’intentar conduir la Xina cap al
capitalisme. Es desenvolupa entre 1965-1969 i es va centrar en la persecució de
qualsevol dissidència respecte a la política i a la figura de Mao. Aquest procés
compte amb l’ajuda de la guàrdia roja. Sionisme: 1896. Afirma que els jueus
constitueixen un poble amb dret a disposar d’un Estat propique ha de ser Palestina.
Panarabisme: Moviment nacionalista àrab nascut al segle XX. Defensa la
descolonització i la unitat de la nació àrab en una entitat política comuna. Tercer
Món: Va sorgir de la comparació de la situació d’alguns països amb la del tercer
estat abans de la Revolució Francesa. Yom Kippur: Festa sagrada dels jueus.
Partit del Congrés: Reunia sectors tradicionals amb unsaltres de més
progressistes i que reivindicava la independència. Partit Comunista Xinès: Va
ser fundat en 1921 a Xangai.

Guerres araboisraelianes: 1. 1948 – 1967. Les conseqüències de la primera guerra
i de la segona farà que els territoris d’Israel s’ampliïn lleugerament. 2. 1967
(després de la guerra dels sis dies). Representa les variacions territorials després
de la tercera guerraaraboisraeliana. Israel amplia el seu territori amb la ocupació de
Betlem, Jerusalem, Jericó i la península del Sinaí, Golan. 3. 1995 (situació després
dels acords d’Oslo). Mostra com queda la situació després de l’any 1995 on els
palestins només tindran petits territoris en la zona de Gaza, la zona de Jericó i la
zona de Hebron, però en l’actualitat encara el Govern israelià intenta fer fora alspalestins.
Totes aquestes guerres les va guanyar Israel, menys en l’any 1973 en el dia de Yom
Kippur, que no la guanya ningú.

2.1. La independència de l’Índia: A l’Índia existia el Partit del Congrés, sota el
lideratge del pandit Nehru i del Mahatma Gandhi. Gandhi va elaborar una teoria de
lluita i de resistència, la no-violència i desobediència civil. La minoria islàmica
havia creat laLliga Musulmana, liderada per Mohammed Ali Jinnah, que aspirava
a la creació d’un Estat propi. Lord Mounbatten es va reunir amb els líders del
Partit del Congrés i de la Lliga Musulmana i van acordar un procés de cessió del
poder. Finalment en 1947, l’Índia va accedir a la independència, però l’antiga
colònia britànica va quedar dividida en dos estats diferents: la Unió Índia i el
Pakistan. 2.2Els casos d’Indònesia: La colònia holandesa d’Indonèsia havia estat
ocupada pels japonesos. El moviment nacionalista encapçalat per Ahmet Sukarno
va proclamar la independència. Els holandesos no la van acceptar i hi van
respondre amb l’enviament de tropes a l’arxipèlag. La feblesa del seu exèrcit i les
pressions de la Gran Bretanya i les Nacions Unides van conduir a l’inici d’unesnegociacions a l’Haia. En 1949 la metròpoli va acabar reconeixent la
independència d’Indonèsia. Com van néixer l’Índia i el Pakistan?: Als territoris
que formaven la colònia britànica coexistien dos grans grups culturals i religiosos:
els hindús i un gran nombre de musulmans. Gandhi i el Partit del Congrés es van
manifestar fermament decidits a mantenir l’Índia unida. Però l’acord va ser
impossible ien les negociacions amb els britànics es va acordar la divisió en dos
estats: la Unió Índia, que agruparia territoris poblats per hindús i el Pakistan,
dividit en dues zones, el Pakistan Occidental i el Pakistan Oriental, que havia de
reunir els territoris musulmans. La divisió en dos estats va tenir costos humans
molt elevats, hi va haver un èxode ingent que va afectar més de disset milions...